En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 16 de setembre del 2014

Claredat de boira

La vena, una altra vegada.
Llençol d'estiu enretirat,
que mostra les idees en net.

La recança, una altra vegada.
Fred que s'endú la forma dels arbres,
tot fent fugir les orenetes de la lucidesa.

10 comentaris:

  1. Com deia en Bécquer: ...les orenetes, ja tornaran.

    ResponElimina
  2. Llegeix-lo a la Tardoral... és MOLT escaient :-)

    Natarda...

    ResponElimina
  3. Torna una altra mena de lucidesa, sort que és un cicle!

    ResponElimina
  4. :) Està molt bé això de les orenetes de la lucidesa, espero que no se'n vagin del tot, i que en puguem conserver una mica... o al menys com diu en Xavier que tornin com les de Bécquer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      que no tornin les orenetes és el pitjor que pot passar.

      Elimina
  5. Un enfilall de metàfores enlluernador. I encara abans que el sol es pongui...
    Perdona que usi una expressió poc poètica, però això és de traca i mocador...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      és com m'han ensenyat que ha de ser la poesia, però no sempre estic en vena com per aconseguir-ho. Veig que entrelligues l'entrada anterior i aquesta!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...