En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 16 de setembre del 2014

Claredat de boira

La vena, una altra vegada.
Llençol d'estiu enretirat,
que mostra les idees en net.

La recança, una altra vegada.
Fred que s'endú la forma dels arbres,
tot fent fugir les orenetes de la lucidesa.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol16 de setembre del 2014, a les 11:52

    Com deia en Bécquer: ...les orenetes, ja tornaran.

    ResponElimina
  2. cantireta16 de setembre del 2014, a les 14:49

    Llegeix-lo a la Tardoral... és MOLT escaient :-)

    Natarda...

    ResponElimina
  3. Sílvia 16 de setembre del 2014, a les 22:08

    Torna una altra mena de lucidesa, sort que és un cicle!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas16 de setembre del 2014, a les 23:12

    :) Està molt bé això de les orenetes de la lucidesa, espero que no se'n vagin del tot, i que en puguem conserver una mica... o al menys com diu en Xavier que tornin com les de Bécquer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de setembre del 2014, a les 10:15

      Carme,
      que no tornin les orenetes és el pitjor que pot passar.

      Elimina
  5. Eduard17 de setembre del 2014, a les 9:29

    Un enfilall de metàfores enlluernador. I encara abans que el sol es pongui...
    Perdona que usi una expressió poc poètica, però això és de traca i mocador...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de setembre del 2014, a les 10:17

      Eduard,
      és com m'han ensenyat que ha de ser la poesia, però no sempre estic en vena com per aconseguir-ho. Veig que entrelligues l'entrada anterior i aquesta!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...