En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de setembre del 2014

Per una vela

Espurnes de capvespre dins Relats en català

Les tres edats
albiren l'horitzó
tant com el rastre.
a

10 comentaris:

  1. Igor20 de setembre del 2014, a les 9:05

    Oh, un misteri en aquesta caixa bonica de versos. Les edats i el rastre poden ser literals o no. Tots hi anem, cap a l'horitzó.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 de setembre del 2014, a les 10:02

      Igor,
      la poesia quan és simbòlica pot ser literal o no. Tots hi anem, a l'horitzó, però mai l'aconseguim.
      Gràcies pel comentari, que també cap en aquesta caixa.

      Elimina
  2. Carme Rosanas20 de setembre del 2014, a les 14:54

    Rastre de llum
    Com més l'edat avança
    Més ens arriba

    ResponElimina
  3. jpmerch21 de setembre del 2014, a les 19:23

    Jo crec que és l'horitzó qui ve cap a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de setembre del 2014, a les 20:21

      Jpmerch,
      jo que pensava que l'horitzó mai s'aconsegueix! Em capgires el punt de vista.

      Elimina
    2. jpmerch22 de setembre del 2014, a les 9:35

      Ell tampoc ho té fàcil.

      Elimina
    3. Helena Bonals22 de setembre del 2014, a les 9:57

      Jpmerch,
      no, nosaltres volem tenir lliure albir, per això no ho té fàcil l'horitzó.

      Elimina
  4. xavier pujol21 de setembre del 2014, a les 21:57

    Seguim el rastre
    sense deixar el timó,
    S'albira l'astre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...