En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 23 de setembre de 2014

El contrast no ajuda

Són els solitaris
els que saben menys
del sentiment?
O és precisament
l'excés de claror
el que no els permet
de fer cap passa endavant?
Les fotografies
a contrallum
no surten mai bé.

8 comentaris:

  1. Avancem, encara que sigui enlluernats. Silueta retallada a contrasol.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ets molt optimista, Xavier. Figuració de la silueta contra abstracció, pot ser també.

      Suprimeix
  2. Els solitaris penso que són els més sentimentals. M'ha sorprès el títol, a tu que els contrastos t'agraden tant ;)

    ResponSuprimeix
  3. Hi ha de tot... Hi ha contrallums preciosos i enlluernament intensament fantàstics. També hi ha contrallums on no es veu res i enlluernaments que ens prenen la visió i fan que ens estimbem al primer revolt.

    Hi ha solitaris que hi veuen clar. És cert.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      aquest poema me l'ha inspirat en en el fons i en la forma el llibre Amor núvol del qual n'he comentat un poema al meu altre bloc. M'agrada moltíssim.

      Suprimeix
  4. Per què els solitaris tindrien un excés de claror? La claror la donen els altres moltes vegades... l'expressió és bonica, però. Abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Sara,
      "excés de claror" és una imatge per dir "excés de sentiment". Normalment aquest excés de sentiment és una claror que surt de tu mateix, no pas dels altres.
      Gràcies i abraçada.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...