En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 23 de setembre del 2014
El contrast no ajuda
Són els solitaris
els que saben menys
del sentiment?
O és precisament
l'excés de claror
el que no els permet
de fer cap passa endavant?
Les fotografies
a contrallum
no surten mai bé.
Hi ha de tot... Hi ha contrallums preciosos i enlluernament intensament fantàstics. També hi ha contrallums on no es veu res i enlluernaments que ens prenen la visió i fan que ens estimbem al primer revolt.
Carme, aquest poema me l'ha inspirat en en el fons i en la forma el llibre Amor núvol del qual n'he comentat un poema al meu altre bloc. M'agrada moltíssim.
Gemma Sara, "excés de claror" és una imatge per dir "excés de sentiment". Normalment aquest excés de sentiment és una claror que surt de tu mateix, no pas dels altres. Gràcies i abraçada.
Avancem, encara que sigui enlluernats. Silueta retallada a contrasol.
ResponEliminaEts molt optimista, Xavier. Figuració de la silueta contra abstracció, pot ser també.
EliminaEls solitaris penso que són els més sentimentals. M'ha sorprès el títol, a tu que els contrastos t'agraden tant ;)
ResponEliminaAbstracció i empatia, Sílvia!
ResponEliminaHi ha de tot... Hi ha contrallums preciosos i enlluernament intensament fantàstics. També hi ha contrallums on no es veu res i enlluernaments que ens prenen la visió i fan que ens estimbem al primer revolt.
ResponEliminaHi ha solitaris que hi veuen clar. És cert.
Carme,
Eliminaaquest poema me l'ha inspirat en en el fons i en la forma el llibre Amor núvol del qual n'he comentat un poema al meu altre bloc. M'agrada moltíssim.
Per què els solitaris tindrien un excés de claror? La claror la donen els altres moltes vegades... l'expressió és bonica, però. Abraçada.
ResponEliminaGemma Sara,
Elimina"excés de claror" és una imatge per dir "excés de sentiment". Normalment aquest excés de sentiment és una claror que surt de tu mateix, no pas dels altres.
Gràcies i abraçada.