En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 13 de febrer del 2014

Sinceritat

Dura com una
pedra foguera, diuen.
Però amb la duresa
del vidre, i amb la seva
lleialtat inherent.

6 comentaris:

  1. I tan transparent i lúcida que t'hi pots reflectir!

    ResponElimina
  2. Una espurna llampant
    interpel·la.
    Sorprèn la veritat.

    Fita

    ResponElimina
  3. Malauradament jo vaig aprendre que mentre més assenyat és un més fort i jo com a persona que estima i per tant boig o foll no sóc gens fort, però sí sóc lleial i sincer.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      però estimar no vol dir pas deixar de ser assenyat! A mi, almenys, em fa més sàvia.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...