Carme i Xavier, no és el que jo volia dir, però m'agrada. La prestatgeria buida és per mi que gairebé han estat llegits tots els seus llibres, per tant no seria negatiu. Però repeteixo que la vostra interpretació m'agrada molt.
Sí, jo he entès que la prestatgeria és buida perquè els llibres, els poemes i els sentiments han estat presos (si són de la biblioteca, en préstec). Ara ja no són inexpressades aquestes necessitats, ja tenen un poema que les diu!
Sí, Helena, és cert, de vegades faig un repàs a la meua vida com a lector i em dic, quants llibres i quants poemes i escrits no he llegit! I m'esfereïsc de debò, em venen ganes d'aturar-me i no llegir ja res més de la immensitat que sé que no en sé.
Vicent, la prestatgeria seria el moment present en que tu t'atures, i en aquest moment és pràcticament buida, no necessita pas res més. Diuen que ser familiaritzat amb un parell d'autors és suficient per omplir una vida.
La tornarem a omplir, doncs...
ResponEliminaHi ha tants llibres, i tants poemes i tants sentiments, que no se'ns acabaran mai.
Les esperances plenes, volen compensar la buidor de la prestatgeria.
ResponEliminaFita
Carme i Xavier,
ResponEliminano és el que jo volia dir, però m'agrada. La prestatgeria buida és per mi que gairebé han estat llegits tots els seus llibres, per tant no seria negatiu. Però repeteixo que la vostra interpretació m'agrada molt.
Sí, jo he entès que la prestatgeria és buida perquè els llibres, els poemes i els sentiments han estat presos (si són de la biblioteca, en préstec). Ara ja no són inexpressades aquestes necessitats, ja tenen un poema que les diu!
ResponEliminaSílvia,
ResponEliminahas interpretat bé el poema! Ara ja és una mica teu.
Sí, Helena, és cert, de vegades faig un repàs a la meua vida com a lector i em dic, quants llibres i quants poemes i escrits no he llegit! I m'esfereïsc de debò, em venen ganes d'aturar-me i no llegir ja res més de la immensitat que sé que no en sé.
ResponEliminaUna abraçada ben catalano-valenciana
Vicent
Vicent,
Eliminala prestatgeria seria el moment present en que tu t'atures, i en aquest moment és pràcticament buida, no necessita pas res més. Diuen que ser familiaritzat amb un parell d'autors és suficient per omplir una vida.
Òndia, boníssim el darrer vers que reinterpreta els primers. Molt bo.
ResponEliminaSalut.
Igor,
Eliminaaquest comentari seria la resposta a una necessitat inexpressada!