En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 de febrer de 2014

Les necessitats inexpressades

Llibres esperant de ser llegits,
poemes que volen ser interpretats,
sentiments esperant de ser corresposts.
La prestatgeria és gairebé buida.

9 comentaris:

  1. La tornarem a omplir, doncs...

    Hi ha tants llibres, i tants poemes i tants sentiments, que no se'ns acabaran mai.

    ResponElimina
  2. Les esperances plenes, volen compensar la buidor de la prestatgeria.

    Fita

    ResponElimina
  3. Carme i Xavier,
    no és el que jo volia dir, però m'agrada. La prestatgeria buida és per mi que gairebé han estat llegits tots els seus llibres, per tant no seria negatiu. Però repeteixo que la vostra interpretació m'agrada molt.

    ResponElimina
  4. Sí, jo he entès que la prestatgeria és buida perquè els llibres, els poemes i els sentiments han estat presos (si són de la biblioteca, en préstec). Ara ja no són inexpressades aquestes necessitats, ja tenen un poema que les diu!

    ResponElimina
  5. Sílvia,
    has interpretat bé el poema! Ara ja és una mica teu.

    ResponElimina
  6. Sí, Helena, és cert, de vegades faig un repàs a la meua vida com a lector i em dic, quants llibres i quants poemes i escrits no he llegit! I m'esfereïsc de debò, em venen ganes d'aturar-me i no llegir ja res més de la immensitat que sé que no en sé.

    Una abraçada ben catalano-valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      la prestatgeria seria el moment present en que tu t'atures, i en aquest moment és pràcticament buida, no necessita pas res més. Diuen que ser familiaritzat amb un parell d'autors és suficient per omplir una vida.

      Elimina
  7. Òndia, boníssim el darrer vers que reinterpreta els primers. Molt bo.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      aquest comentari seria la resposta a una necessitat inexpressada!

      Elimina