Efectivament Helena, jo pense que sempre hi ha la mel en la palla i la palla en la mel, jo he llegit veritables patracols i no per ser llibres que no m'hagen dit res, tot al contrari, que tenien molta palla, però el seu suc era d'una lluminositat que esfereïa, se m'acudeix ara "l'idiota" de Dostoievski, llibre molt gros que em va donar la idea de la immutabilitat del fat de cadascun, però ara no hi estic d'acord, clar, però sí crec en la immutabilitat i eternitat de la poesia i de la literatura en general.
Les perles de la prosa són diferents, no són tan visibles i més difícils de destriar. Potser els leitmotivs si se saben fer bé, ho serien d'alguna manera.
Efectivament Helena, jo pense que sempre hi ha la mel en la palla i la palla en la mel, jo he llegit veritables patracols i no per ser llibres que no m'hagen dit res, tot al contrari, que tenien molta palla, però el seu suc era d'una lluminositat que esfereïa, se m'acudeix ara "l'idiota" de Dostoievski, llibre molt gros que em va donar la idea de la immutabilitat del fat de cadascun, però ara no hi estic d'acord, clar, però sí crec en la immutabilitat i eternitat de la poesia i de la literatura en general.
ResponEliminaVicent
Vicent,
ResponEliminajo he llegit L'idiota i m'ha costat molt, no vaig saber-hi trobar cap perla.
M'agraden molt els punts de la i immutables... les perles metafòriques també, per descomptat.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminacoïncidim molt!
Les perles de la prosa són diferents, no són tan visibles i més difícils de destriar. Potser els leitmotivs si se saben fer bé, ho serien d'alguna manera.
ResponEliminaSílvia,
ResponEliminales perles de la prosa vénen donades pels "llocs buits" del text, que s'han d'interpretar.
A vegades se'm fa difícil trobar perles. I això que igual que aquesta, n'hi ha de molt ben cultivades.
ResponEliminaFita
xavier,
Eliminael teu comentari sí que és una perla!
El segon poema!!
ResponElimina