En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 9 de febrer del 2014
Sentit i retornat
Estimar sense que t'estimin
és com tenir un llibre sense coberta,
una casa sense llar de foc,
o una bombeta sense pàmpol.
Pots prescindir-ne,
però aquestes coses
fan la vida molt més bella.
Em cal el vaivé de l'amor, m'és molt difícil prescindir de la bellesa.
ResponEliminaJo ja hi estic acostumada, Sílvia. M'agrada l'expressió "vaivé de l'amor"!
EliminaI tant! Com dius, és pot obviar, però, i el foc que crema a la llar?
ResponEliminaSalut.
Igor,
Eliminaés com una finestra sense estrelles.
Pitjor seria al revés.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminaés important de tenir amor al cor, sí.
Ho has brodat Helena, ho has dit perfectament, sempre és millor estimar a què t'estimen però si estimes i t'estimen és una casa amb tot.
ResponEliminaVicent
M'agrada que diguis que ho he brodat, Vicent!
EliminaÉs com allò de donar sense esperar a rebre. Però amb l'amor, es pot ser amor sense sentir-lo de retorn?
ResponEliminaRafel,
Eliminateòricament sí, però jo també ho dubto. El que és segur és que "no pots ser amic de qui no és amic teu", que diu Alberoni.
Seria trist prescindir-ne, malgrat tot..
ResponEliminaAlguna cosa es perdria, Carme...
ResponEliminaHi ha qui és estimat i no estima...
ResponEliminaperò això seria una altre poema,
no tan preciós com el teu.
Fita
També és dolorós de no poder correspondre, és veritat, Xavier. Moltes gràcies!
ResponEliminaEs pot viure sense estimar, però és una vida molt gris..
ResponElimina