En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 9 de febrer de 2014

Sentit i retornat

Estimar sense que t'estimin
és com tenir un llibre sense coberta,
una casa sense llar de foc,
o una bombeta sense pàmpol.
Pots prescindir-ne,
però aquestes coses
fan la vida molt més bella.

15 comentaris:

  1. Em cal el vaivé de l'amor, m'és molt difícil prescindir de la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja hi estic acostumada, Sílvia. M'agrada l'expressió "vaivé de l'amor"!

      Elimina
  2. I tant! Com dius, és pot obviar, però, i el foc que crema a la llar?
    Salut.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Jpmerch,
      és important de tenir amor al cor, sí.

      Elimina
  4. Ho has brodat Helena, ho has dit perfectament, sempre és millor estimar a què t'estimen però si estimes i t'estimen és una casa amb tot.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que diguis que ho he brodat, Vicent!

      Elimina
  5. És com allò de donar sense esperar a rebre. Però amb l'amor, es pot ser amor sense sentir-lo de retorn?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      teòricament sí, però jo també ho dubto. El que és segur és que "no pots ser amic de qui no és amic teu", que diu Alberoni.

      Elimina
  6. Seria trist prescindir-ne, malgrat tot..

    ResponElimina
  7. Hi ha qui és estimat i no estima...
    però això seria una altre poema,
    no tan preciós com el teu.
    Fita

    ResponElimina
  8. També és dolorós de no poder correspondre, és veritat, Xavier. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  9. Es pot viure sense estimar, però és una vida molt gris..

    ResponElimina