Les històries s'adormen al paper, les mans no m'obeeixen, enyorades.
Olga Xirinacs
Les imatges comuniquen,
les paraules mostren.
La bellesa és a la propera plana,
l'amor és en el pròleg,
la joia de viure en aquest punt
que ara marca un descans,
el descans d'haver-te trobat.
Oh "el descans d'haver-te trobat", que bo!!!
ResponEliminaSílvia,
ResponEliminaés que "jo no busco, trobo"!
Com diu aquesta dona i molt bé ho expresses tu, quan l'amor, ja digues-li amistat, amor o bondat entren les mans no obeeixen, la bellesa és a la propera plana, trobem o és que trobem el descans d'haver-te trobat. I precisament amb tu em va passar quelcom de semblant, d'això la psicoanàlisi anomena si no vaig errat una pulsió del desig. El trobar-te amb quelcom que el teu jo, l'essència, l'esperit, el tot t'indueix a caminar cap a ell sense perill, sense descans o amb el descans que tu indiques el d'haver-te trobat i va també per tu Helena.
ResponEliminaVicent
L'Olga Xirinacs ho expressa molt bé i tu també, Vicent.
EliminaSense treure'm la roba
ResponEliminam'estimo l'estona
que em roba l'arrob@
d'un vers que acarona.
Fita
Estàs de broma, Xavier? Jo també m'estimo l'estona que em roba internet!
EliminaLa joia de viure hauria de ser a cada punt, encara que a vegades perdem el punt...
ResponEliminadescans d'haver-te trobat, també m'agrada...
La filosofia oriental aconsella deixar de buscar per trobar.
ResponEliminaTots aquests darrers poemes que t'he anat llegint em fan trobar, com el viatger amatent que no persegueix cap revelació. La revelació ve a ell. Suposo que és el que fa tota experiència grata de lectura: la que fa que el lector s'abandoni entre les paraules i ens deixi envair per les imatges i missatges que li vénen.
Bona filosofia oriental, Eduard. M'agrada que et fixis en aquest poema especialment.
ResponElimina