En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 de febrer del 2014

La nostra força


El cant a crits, el llamp
que invoca Déu és necessari,
el déu en minúscules
de la nostra obra,
sempre captivada
i enlluernadora,
amb erra de vibrant.

Centenari Joan Vinyoli




10 comentaris:

  1. Hi ha una línia molt però que molt prima entre la comunicació amb Déu i la bogeria o la follia, però cal arriscar-s'hi a intentar conéixer-la, amb ajut, amb l'ajut de persones i ànimes si vols o simplement amb l'ajut de qui necessitem o ens calga però val la pena intentar-ho, la química també és un ancorador d'aquesta comunicació per a que no puga eixir-se'n de llocs més dignes i arribar a llocs dispersos.
    El cant la invocació mitjantçant la paraula sempre dóna resultats, hi ha Déu? hi ha déus? No ho sé, però val la pena confiar-hi.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo no crec, no sabia com sortir-me'n, i ho he fet així, referint-me al nostre déu en minúscules.

      Elimina
  2. La imatge és una bon representació del poema. M'agrada.

    ResponElimina
  3. Aquí a Tarragona, al Camp de Tarragona, es diu: Gent del Camp, Gent del Llamp.
    Josep Aladern va fer servir al seu temps aquest refrany per esmentar la Gent del Llamp.
    Ara La Gent del Llamp és un col·lectiu d'escriptors i editors.

    ResponElimina
  4. Molt bona participació, Helena.
    Encertat poema.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...