Fràgil i forta

HOSPITAL, Josep Teranyina
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Diuen de mi que sóc tímida
però segura de mi mateixa.
Amb la seguretat d'aquella
qui s'ha fet a si mateixa,
amb el deix de melangia
de qui ha estat al fons de tot.

No sóc perfecta

HOSPITAL ISERN, Josep Mirant cap amunt

dins Associació Fotogràfica jaume Oller

Aquella punxa de la rosa
és en mi la meva manca d'humanitat.
Per això les noves tecnologies
deuen haver fet forat a la meva vida.
Però, per això mateix,
escric amb ploma de tinta blava o llapis,
en innombrables quaderns
de cal·ligrafia elogiada.
Tot i que, per més que el meu pare
els vulgui conservar,
mai seran estudiats per cap crític
quan jo ja no hi sigui,
que vulgui cercar aquell qui va ser
el meu pa de cada dia
alhora que la meva bona vista.

Pell de gallina

Dins Relats en català


És l'enxaneta
com el punt de la i,
sorprèn, convenç.

[avui aquest blog fa cinc anys, va ser un dilluns, 12 de desembre, igual que ara mateix]

No defalleixis

En qualsevol crisi
agraeixes aquells senyals
que et fan anar endavant.

"Veus aquell cep sense fruits?
Arribarà el dia que mostrarà
tots els seus gèrmens amagats".

Ho vaig llegir en algun lloc
que no recordo pas,
tot i retenir cada paraula.

No pots saber el final de la novel·la,
però sempre pots tenir més fe
en tu mateixa.

Estornellística

Estornells dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per un petó,
te'n donaria tres,
diu la cançó.

Per molt que estimis,
sempre hi ha un tant per cent extra
on no accedeixes.

En castellà,
"gustar, querer y amar".
Sols sé estimar.

Els que estan sols
volen la companyia
que als altres cansa.

Els que són u,
possibilitats tenen
de ser els tercers.

Veus una forma,
i de seguida en tens
tantes lectures.

[en aquest blog es treballa i s'estima avui]

Tres versos

Imatge escollida per Carme Rosanas pel Niporepte 198 - Vol

Llegir la imatge:
les lletres sobre blanc
són com ocells.

Helena Bonals


Estol d'ocells en formació de vol

Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà,
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.

Espereu-me! Jo també vull volar!

Carme Rosanas dins Col·lecció de moments


A les alçades
vers la terra promesa
res no els atura.

Xavier Pujol


El cap amunt
quan passa la ve baixa
jo també volo

La poesia,
la ve que et fa sentir
abans d'entendre

KEFAS

Bellesa robada

Sun dins The Nicest Pictures

Per què tan d'hora,
a la preprimavera.
Per què tan tard,
quan la flor ja és badada.
M'he perdut tot el nus.