En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 28 de març del 2017

Besar amb els ulls

Tot i que sempre miro el terra,
tot i la meva cognició negativa,
tot i ser una perdedora,
me'n surto com les males herbes.

Però mai, mai he estat tan activa
com quan sóc passiva,
mai he volat tant
com quan m'he arrossegat.
L'inconscient ho sap.

19 comentaris:

  1. La introspecció també obre fronteres .
    Bon dimarts !

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Helena, això que penses
    i dius
    només és propi de persones excelses
    com tu.

    ResponElimina
  4. Besar amb el ulls, es el besar més intens, volar ben alt sense bellugar-se de lloc, és el vol infinit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Diuen que un bes sempre és més íntim que fer l'amor. I un bes amb els ulls imagina't!

      Elimina
  5. Moltes vegades la reflexió és una forma d'estar activa, la reflexió és una forma de volar alt, la reflexió és una forma de cantar la nostra llibertat, moltes vegades, a les teves mans, la reflexió es converteix en bells poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Moltes vegades no, sempre, em dueu a la superfície!

      Elimina
  6. EL SILENCIO ES UN GRITO DEL LENGUAJE.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  7. Mentre siguem capaç de fer reflexions que ens ajudin a enlairar-nos, no ens arrossegarem. Els teus poemes ajuden el lector perquè sovint s'ghi pot identificar. (Tot i això, de vegades el "jo" poètic, en opinió meva, s'exposa massa al descobert, nu i indefens, sense "correlats objectius" que el dissimulin -i que facilitin al lector la seva pròpia implicació. Tu no paris d'escriure! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpa, Ramon, què és un correlativa objectiu? La forma, les metáfores? Jo sóc completament autodidàctica, no he anat mai a cap curs de l'Ateneu. A vegades escric massa per desfogar-me, però si mires els comentaris de més amunt, no tothom pensa que ho estigui fent malament.

      Elimina
    2. El meu pare m'ho ha explicat, però m'agradaria de veure un exemple de correlat objectiu. Ja veig que no és pas negatiu de ser subjectiva, però d'aquesta manera t'adones de la meva cognició negativa!

      Elimina
  8. Jo tampoc no he anat mai a estudiar a l'Ateneu (sí de rapsode o de públic). El correlat objectiu (concepte que va inventar T.S.Eliot) és un "objecte, situació, esdeveniment utilitzat en una obra literària com a fórmula per a evocar emocions i sentiments" (DIEC). Com una mena de símbol genèric, o una metàfora a l'engrós, vaja: com la magdalena de Proust, o com el jardí dels cinc arbres en Espriu, o els jardins o les rates en Rodoreda... Una mena de símbols universals que provoquin automàticament una emoció en qui els veu, sent o llegeix. Però jo em referia senzillament a metàfores que amaguessin una mica la realitat del fet que mou el poeta a escriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Per escriure alguna cosa has de tenir alguna cosa a dir i dir-la, deia Oscar Wilde. A vegades no dono prou importància a la forma. Gràcies pel consell!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...