En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 5 de febrer del 2017

Petrificació

BIGAS, Joan Tormenta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Onades vives
topant amb l'escullera,
com trens que es creuen.
Les pedres de després
no ofeguen els esquitxos.

8 comentaris:

  1. La imatge i el poema em suggereixen risc i força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt que ho vegis així, Consol! Perquè m'agraden els reptes, fins i tot els de la petrificació!

      Elimina
  2. Aquesta tarda caminava per la vora de la mar, pel soroll que feien les onades, grans, semblava que el mar volia parlar amb nosaltres, clar que igual el notava una mica enfadat, pot ser que tanta gent passejant al seu voltant li molestés.

    ResponElimina
  3. Dels mitjans de transport el tren és un dels més romàntics. Fa joc amb les onades enfurismades.
    Quina sort, els tres que es creuen, i no pas els que xoquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! Que ben observat tot, Xavier!
      L'important és no prendre mal, i que els esquitxos no es perdin pas.

      Elimina
  4. Mar brava, mar verda, mar escumejanta... La natura desfermada és un prodigi admirable (sempre que t'ho mirirs a una certa distància, sense córrer riscos). Algun cop, badant contemplant les onades, alguna m'ha deixat xop de cap a peus. Cal agafar-s'ho rient! La imatge dels tens, molt bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      aquesta foto no seria la mateixa sense els dos trens.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...