En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 7 de febrer del 2017

Avatars

Del meu primer amor en vaig
aprendre el gust per la bellesa.
Un company de feina
em va obrir el primer blog.
Amb el món virtual vaig conèixer
algú que em dugué a fer poesia,
i amb exigència.
La feina m'ha fet recuperar
el talent gràfic.
Nedo cada dia perquè
m'ho ha recomanat
algú que admiro.

L'important és sempre
allò de bo que pots trobar
en totes les coneixences,
encara que no les retinguis pas.
El que queda del dia sempre
cap en un vers.

14 comentaris:

  1. M'agrada la segona part: enriquir-se en totes les coneixences.
    Ara mateix ho estic fent.

    ResponElimina
  2. Diuen que lo important es el viatge no tant el destí...
    M'agrada !

    ResponElimina
  3. Sempre aprenem, constantment els uns dels altres... i tant de bo que seguim fent-ho fins l'últim dia!

    El teu final de poema és preciós...

    ResponElimina
  4. Que bé el sentit positiu i alegre del poema d'avui. Tens tota la raó l'important és quedar-nos amb aquells que ens fa més rics i interessants i de vegades fins i tot de les aportacions dolentes per evitar-les en altres ocasions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Per cert que tu sempre n'ets, de positiu. I les experiències d'èxit ajuden molt.

      Elimina
  5. Jo també celebre l'aire positiu d'aquest poema, preciós per cert.

    ResponElimina
  6. "El que queda sempre del dia
    cap en un vers."
    I cal escriure'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      és veritat, no n´hi ha prou amb la inspiració.

      Elimina
  7. Molt bon poema, Helena. Sí, hem d'aprendre a mirar i a escoltar, hem d'aprendre de tothom. I anar sumant idees, sensacions i experiències, que això ens enriqueix. Com m'enriqueix a mi llegir els teus versos. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      diuen que estimar moltes persones reverbera i és molt bo al capdavall. Com llegir més d'un llibre.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...