Del meu primer amor en vaig
aprendre el gust per la bellesa.
Un company de feina
em va obrir el primer blog.
Amb el món virtual vaig conèixer
algú que em dugué a fer poesia,
i amb exigència.
La feina m'ha fet recuperar
el talent gràfic.
Nedo cada dia perquè
m'ho ha recomanat
algú que admiro.
L'important és sempre
allò de bo que pots trobar
en totes les coneixences,
encara que no les retinguis pas.
El que queda del dia sempre
cap en un vers.
M'agrada la segona part: enriquir-se en totes les coneixences.
ResponEliminaAra mateix ho estic fent.
Jo també, Xavier!
EliminaDiuen que lo important es el viatge no tant el destí...
ResponEliminaM'agrada !
Artur,
EliminaEstic força més empàtica avui que darrerament!
Sempre aprenem, constantment els uns dels altres... i tant de bo que seguim fent-ho fins l'últim dia!
ResponEliminaEl teu final de poema és preciós...
M'agrada molt "The remains of the day", Carme.
EliminaQue bé el sentit positiu i alegre del poema d'avui. Tens tota la raó l'important és quedar-nos amb aquells que ens fa més rics i interessants i de vegades fins i tot de les aportacions dolentes per evitar-les en altres ocasions.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaPer cert que tu sempre n'ets, de positiu. I les experiències d'èxit ajuden molt.
Jo també celebre l'aire positiu d'aquest poema, preciós per cert.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Mari!
Elimina"El que queda sempre del dia
ResponEliminacap en un vers."
I cal escriure'l.
Glòria,
Eliminaés veritat, no n´hi ha prou amb la inspiració.
Molt bon poema, Helena. Sí, hem d'aprendre a mirar i a escoltar, hem d'aprendre de tothom. I anar sumant idees, sensacions i experiències, que això ens enriqueix. Com m'enriqueix a mi llegir els teus versos. Gràcies.
ResponEliminaRamon,
Eliminadiuen que estimar moltes persones reverbera i és molt bo al capdavall. Com llegir més d'un llibre.