En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 de febrer de 2017

...

No m'enamoro fàcilment.
Però, com diuen que fan els catalans,
quan ho faig ho peto.
Estimo amb el cos, el significant,
i amb l'intel·lecte, el significat;
però sobretot  amb el referent, el cor.

I, curiosament, tres han estat
els meus amors, tres i prou.
Que tant s'esvaeixen com perduren
en la música del que escric.

Però no serveix de res.
A mi ningú m'interpreta.
Mai he estat corresposta,
i el meu amor no el puc dir;
només em nodreixo d'engrunes,
les dels punts suspensius
sobre el paper.

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. Els punts suspensius del que només es pot dur en el subconscient, Xavier.

      Elimina
  2. SE NOTA QUE AMAS CON RESPETO Y RESPONSABILIDAD.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria tant com pogués, ReltiH. Moltes gràcies.

      Elimina
  3. Et diria que per interpretar-te malament potser millor que ni ho intentin, Helena. La tristesa seria més gran...
    Una abraçada còmplice, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      per a mi interpretar és estimar. Reflectir la llum del sol...

      Elimina
  4. L'estimar sempre va més enllà del cos, el supera, el traspassa: segur que l'aire es fa eco dels teus amors i d'una manera o altra arriben al seu destí.
    Bona nit, Helena.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què més voldria jo, Olga. Per això l'important és sempre la rosa.

      Elimina
  5. Enamorar-se és total, des d'aquesta totalitat, darrere dels punts suspensius, ve l'infinit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, com m'anima això que dius, Alfonso! No podré renegar mai dels versos que m'han suggerit algunes persones, mai.

      Elimina
    2. Per què hauríem de renegar d'allò que hem viscut? Tens raó, Helena, mai!

      Elimina
    3. Quan penso que tot són imaginacions, que res és real, recordo el que he escrit i això em consola. El que he escrit no pot ser mentida, o no del tot.

      Elimina

  6. Et vaig llegir ahir, Helena i em vaig quedar pensant com podria dir allò que m'agradaria dir... tornava sense saber-ho molt bé i trobo aquest comentari de l'Alfonso, preciós, i que realment m'agradaria molt haver escrit jo. Subscric humilment el que ell diu, incapaç de millorar-ho. Sempre, l'infinit és l'estela que deixa l'amor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Des del punt de vista de l'Alfonso i el teu enamorar-se sempre és bo. "What is done in love is well done", deia Van Gogh. Estima i fes el que vulguis, deia Sant Agustí. Però sovint ho oblidem.

      Elimina
  7. Estimar va molt endins. I tres punts supesos en l'aire també, de vegades per dir allò inefable.

    Un petó, Helena. Estima sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse.
      Estic en plena crisi, em sembla que es nota.

      Elimina
  8. No deixes mai d'estimar. Viure enamorat és viure. De fet segur que hi ha moltes persones que t'estimen d'una manera o d'altra.
    Una abraçada.

    ResponElimina