No m'enamoro fàcilment.
Però, com diuen que fan els catalans,
quan ho faig ho peto.
Estimo amb el cos, el significant,
i amb l'intel·lecte, el significat;
però sobretot amb el referent, el cor.
I, curiosament, tres han estat
els meus amors, tres i prou.
Que tant s'esvaeixen com perduren
en la música del que escric.
Però no serveix de res.
A mi ningú m'interpreta.
Mai he estat corresposta,
i el meu amor no el puc dir;
només em nodreixo d'engrunes,
les dels punts suspensius
sobre el paper.
Tres amors, tres punts suspensius.
ResponEliminaEls punts suspensius del que només es pot dur en el subconscient, Xavier.
EliminaSE NOTA QUE AMAS CON RESPETO Y RESPONSABILIDAD.
ResponEliminaABRAZOS
M'agradaria tant com pogués, ReltiH. Moltes gràcies.
EliminaEt diria que per interpretar-te malament potser millor que ni ho intentin, Helena. La tristesa seria més gran...
ResponEliminaUna abraçada còmplice, bonica.
Montse,
Eliminaper a mi interpretar és estimar. Reflectir la llum del sol...
L'estimar sempre va més enllà del cos, el supera, el traspassa: segur que l'aire es fa eco dels teus amors i d'una manera o altra arriben al seu destí.
ResponEliminaBona nit, Helena.
Olga X.
Què més voldria jo, Olga. Per això l'important és sempre la rosa.
EliminaEnamorar-se és total, des d'aquesta totalitat, darrere dels punts suspensius, ve l'infinit.
ResponEliminaUi, com m'anima això que dius, Alfonso! No podré renegar mai dels versos que m'han suggerit algunes persones, mai.
EliminaPer què hauríem de renegar d'allò que hem viscut? Tens raó, Helena, mai!
EliminaQuan penso que tot són imaginacions, que res és real, recordo el que he escrit i això em consola. El que he escrit no pot ser mentida, o no del tot.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaEt vaig llegir ahir, Helena i em vaig quedar pensant com podria dir allò que m'agradaria dir... tornava sense saber-ho molt bé i trobo aquest comentari de l'Alfonso, preciós, i que realment m'agradaria molt haver escrit jo. Subscric humilment el que ell diu, incapaç de millorar-ho. Sempre, l'infinit és l'estela que deixa l'amor...
Carme,
EliminaDes del punt de vista de l'Alfonso i el teu enamorar-se sempre és bo. "What is done in love is well done", deia Van Gogh. Estima i fes el que vulguis, deia Sant Agustí. Però sovint ho oblidem.
Estimar va molt endins. I tres punts supesos en l'aire també, de vegades per dir allò inefable.
ResponEliminaUn petó, Helena. Estima sempre.
Moltes gràcies, Montse.
EliminaEstic en plena crisi, em sembla que es nota.
No deixes mai d'estimar. Viure enamorat és viure. De fet segur que hi ha moltes persones que t'estimen d'una manera o d'altra.
ResponEliminaUna abraçada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina