Aquesta tarda caminava per la vora de la mar, pel soroll que feien les onades, grans, semblava que el mar volia parlar amb nosaltres, clar que igual el notava una mica enfadat, pot ser que tanta gent passejant al seu voltant li molestés.
Dels mitjans de transport el tren és un dels més romàntics. Fa joc amb les onades enfurismades. Quina sort, els tres que es creuen, i no pas els que xoquen.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta... La natura desfermada és un prodigi admirable (sempre que t'ho mirirs a una certa distància, sense córrer riscos). Algun cop, badant contemplant les onades, alguna m'ha deixat xop de cap a peus. Cal agafar-s'ho rient! La imatge dels tens, molt bona.
La imatge i el poema em suggereixen risc i força.
ResponEliminaM'agrada molt que ho vegis així, Consol! Perquè m'agraden els reptes, fins i tot els de la petrificació!
EliminaAquesta tarda caminava per la vora de la mar, pel soroll que feien les onades, grans, semblava que el mar volia parlar amb nosaltres, clar que igual el notava una mica enfadat, pot ser que tanta gent passejant al seu voltant li molestés.
ResponEliminaQue curiós, Alfonso!
EliminaDels mitjans de transport el tren és un dels més romàntics. Fa joc amb les onades enfurismades.
ResponEliminaQuina sort, els tres que es creuen, i no pas els que xoquen.
Ui! Que ben observat tot, Xavier!
EliminaL'important és no prendre mal, i que els esquitxos no es perdin pas.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta... La natura desfermada és un prodigi admirable (sempre que t'ho mirirs a una certa distància, sense córrer riscos). Algun cop, badant contemplant les onades, alguna m'ha deixat xop de cap a peus. Cal agafar-s'ho rient! La imatge dels tens, molt bona.
ResponEliminaRamon,
Eliminaaquesta foto no seria la mateixa sense els dos trens.