En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 de gener del 2017

Supersticions

No crec en Déu,
no crec en els horòscops,
no crec en l'homeopatia,
no crec en el canvi climàtic.

Només crec en el meu llapis,
la meva ploma,
i la meva espurna.

18 comentaris:

  1. Hola Helena, creer o no creer, pero en qué?
    Gracias, pas abuen día, besos creíbles..

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la poesia, Don Vito, encara que diuen que ningú es pren seriosament els poetes...

      Elimina
  2. I la teva espurna hi era.....i encara hi és!.... ;)

    ResponElimina
  3. Rafael,
    Hi ha més coses en què no crec, però l'art d'avorrir és voler-ho dir tot! Feia dies que no trobava cap raó per posar-me a escriure, i he tingut aquesta espurna caminant pel carrer.
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs benvinguda espurna...jo fa molt que no escric....potser no tinc res a dir ja....o no tinc el valor per plasmar-ho en un paper...un repte....esperona'm :)

      Elimina
    2. Rafael,
      vols que et digui el secret de la meva constància? Més d'una dècada de crisi creativa. El que se m'ha negat, tot i haver conegut un món del qual difícilment podria prescindir, és el meu esperó. No puc perdre el temps, ara. Fer les coses a contracorrent, en un ambient hostil, ajuda, però només si tens molta personalitat (ho deia Thomas Bernhard). Escriu amb la tele posada, sol ajudar.

      Elimina
  4. És un mot molt adient: l'espurna. La pròpia i la dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Estaria molt bé que l'espurna pròpia coincidís amb la dels altres, però amb la meva m'hi aconformo.

      Elimina
  5. No m'ha deixat indiferent aquesta reflexió teva d'avui, Helena; si m'ho permets, utilitzaré el teu poema per iniciar un post al meu blog, donant-li la volta als teus darrers tres versos.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que t'ho permeto, Montse!
      Penso que el meu poema s'assembla a aquella cançó de John Lennon que va servir per a un anunci del Golf.

      Elimina
  6. Jo tampoc no crec en gaires coses... però en algunes sí, en les espurnes que salten quan menys les esperes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo no crec en res,
      però m'ho crec tot.
      No m'he desvetllat fins la tardor.

      És un vell poema meu. De seguida es fa tot vell...

      Elimina
  7. Creure realment amb el que el cor sent és reslment el més important.
    Creure només quelcom perquè molta gent hi creu o ho diguin llibres sagrats és viure en una mort constant.
    Siguem lliures i vencerem.

    ResponElimina
  8. Creiem en el teu blog.
    En els teus blogs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      Moltes gràcies.
      Has llegit mai La mort a Venècia? Quan dic que crec en la meva espurna ho dic en el mateix sentit que aquest escriptor quan parla de "qui estima".

      Elimina
    2. Sí, l'he llegida. No fa pas gaire, precisament.

      Elimina
    3. La frase inspirada en Plutarc, "qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell resideix el déu, que no en l'altre...". Per aquesta frase val la pena de llegir tot el llibre, que per altra banda és molt agradable de llegir!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...