Viure l'amor és més difícil que trobar-lo, perquè segons com el vivim o no el veiem, o passem de llarg o l'espatllem. Hi ha infinites maneres de viure l'amor, personals i intransferibles, però no totes funcionen.
Si emboirat acompanya i no enlluerna, doncs potser no està malament.
Tant quan l'amor no ens afavoreix, com quan la boira apaga el sol, ens sembla que mai més es farà la llum. Després veiem que el sol sempre resplendeix.
Haurem d'ampliar la perspectiva per veure el Sol.
ResponEliminaConsol,
Eliminaja va bé la boira per veure el sol, humanitzat.
Viure l'amor és més difícil que trobar-lo, perquè segons com el vivim o no el veiem, o passem de llarg o l'espatllem. Hi ha infinites maneres de viure l'amor, personals i intransferibles, però no totes funcionen.
ResponEliminaSi emboirat acompanya i no enlluerna, doncs potser no està malament.
També és difícil de perdre un cop l'has trobat, Carme. Encara que emboirat.
EliminaTotalment d'acord amb tu!
EliminaQuan la boira és suau el sol es transparenta.
ResponEliminaQuan és molt densa el sol és com si no hi fos. L'amor ha de foradar-la.
Preciós això que dius, Xavier.
EliminaEl dia menys pensat s'esfumarà la boira i el sol desfarà el gel.
ResponEliminaMari,
EliminaJo crec que la meva boira és perenne, com els arbres que no perden mai les fulles.
METÁFORAS MUY INTERESANTES.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminase't trobava a faltar!
Tant quan l'amor no ens afavoreix, com quan la boira apaga el sol, ens sembla que mai més es farà la llum. Després veiem que el sol sempre resplendeix.
ResponEliminaAlfonso,
Elimina"per això malgrat la boira cal caminar".