En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de gener de 2017

En veu ben alta

Diuen que primer
era la poesia recitada.
Els clàssics, els trobadors,
ho tenien clar.
La bellesa robada
de quan l'amor
esdevé paper escrit
sempre es pot regenerar
en cada nou recital que fas.
La mètrica, el ritme i la rima,
l'única part de la realitat
material que accepto.

13 comentaris:

  1. Parodiant els clàssics:
    "Puix que fa poesia, escoltem-la"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Em sona molt! Com era la frase original?

      Elimina
    2. L'original, sembla que és del segle XVII: "Pus parla en català, Déu li'n don Glòria"
      Modernitzada per Joan Fuster:"Puix parla en català… vegem què ha dit"

      Elimina
  2. Regenerem el que faci falta... som amos i senyors dels nostres versos... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor, Carme. Sempre ens queden els recitals.

      Elimina
  3. Quan llegim poesia, sense veu, també l'estem recitant només per a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, Consol. És una bona manera de veure-ho.

      Elimina
  4. Els sentiments es regeneren, doncs la poesia també i precisament això la fa viva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Que bé que eis sentiments es regenerin. Jo que sempre penso que tot s'acaba.

      Elimina
  5. SÍ, NO IMPORTAN LAS REGLAS, LA POESÍA ES POESÍA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  6. Recitar una poesia que surt del cor és un dels plaers que gaudeixo sempre que puc. I escoltar-la.
    Les teves sempre m'arriben, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que tu recites molt bé, Glòria! Moltes gràcies.

      Elimina