En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 11 de gener del 2017

Microcrítica dos: Mirall trencat



Tots els que són junts no haurien de ser-hi,
i tots els que haurien de ser junts no poden ser-hi.

Helena Bonals


Canta el dolor
i es transmuta en amor
La inacabada

KEFAS

10 comentaris:

  1. Quina gran novel·la. Com deia un mestre de català conegut meu. No és literatura catalana, és literatura universal.
    Helena, el que dius de "junts", et refereixes als personatges de la novel·la?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sï, Xavier. És el que pensava quan veia la sèrie.
      Estic recuperant les interpretacions brevíssimes que vaig fer fa temps. Amb els anys sembla que d'una lectura que et va impactar és més fàci que només et quedi l'essencial.

      Elimina
  2. Aquesta teva microcrítica se m'acudeix que podria fer referència a múltiples situacions ben reals...

    ResponElimina
  3. Carme,
    "no son todos los que están, ni están todos los que son".

    ResponElimina
  4. Passa sovint. Els que volen no poden, i els que poden... de vegades estan per estar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que tenen companyia se'n cansen, i els que no tenen companyia la cerquen. Cadascú per on l'enfila, Mari.

      Elimina
  5. S8 d’Schubert

    Canta el dolor
    i es transmuta en amor
    La inacabada

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Més aviat és l'amor que es transmuta en dolor...

      Elimina
  6. D'acord amb la Carme. El teu dístic és aplicable a moltes situacions, com un ganivet suís d'aquells multiusos. En tota mena d'àmbits hi trobes a faltar (i a sobrar) gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Penso en la CUP!
      Però jo em refereixo originalment a les parelles. El que passa és que les interpretacions sempre van més enllà!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...