En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Quina gran novel·la. Com deia un mestre de català conegut meu. No és literatura catalana, és literatura universal.
ResponEliminaHelena, el que dius de "junts", et refereixes als personatges de la novel·la?
Sï, Xavier. És el que pensava quan veia la sèrie.
EliminaEstic recuperant les interpretacions brevíssimes que vaig fer fa temps. Amb els anys sembla que d'una lectura que et va impactar és més fàci que només et quedi l'essencial.
Aquesta teva microcrítica se m'acudeix que podria fer referència a múltiples situacions ben reals...
ResponEliminaCarme,
ResponElimina"no son todos los que están, ni están todos los que son".
Passa sovint. Els que volen no poden, i els que poden... de vegades estan per estar.
ResponEliminaEls que tenen companyia se'n cansen, i els que no tenen companyia la cerquen. Cadascú per on l'enfila, Mari.
EliminaS8 d’Schubert
ResponEliminaCanta el dolor
i es transmuta en amor
La inacabada
KEFAS,
EliminaMés aviat és l'amor que es transmuta en dolor...
D'acord amb la Carme. El teu dístic és aplicable a moltes situacions, com un ganivet suís d'aquells multiusos. En tota mena d'àmbits hi trobes a faltar (i a sobrar) gent.
ResponEliminaRamon,
EliminaPenso en la CUP!
Però jo em refereixo originalment a les parelles. El que passa és que les interpretacions sempre van més enllà!