L'amor necessita el temps per créixer, com el pa creix amb el llevat, l'amor també cal posar-li els seus additius, la tendresa, la confiança, la comprensió, l'afecte, la solidaritat, la passió ... i creixerà i creixerà. Així mai morirà.
Vides, estiu! Fins l'hora del volant dansi en triomf l'avui de les espigues sota l'escalf d'un sol que ha fet amigues l'herba i la flor i la grana exuberant. Calma el teu dol la netedat d'un cant; t'amoroseix les nafres més antigues i el plor d'avui. Serenament, tu, digues: encara el glop de vida és amargant? Quin bell esclat, la joia d'aquests nens! Se t'ofereix de franc i la comprens com un present del temps que no perdura. Ells, tant com tu, viuran. De llur demà no en sap ningú l'atzar i la mesura: del desenllaç, qui els en deslliurarà?
["L'únic que declara la veritat real, el Temps". PÍNDAR, Olímpica X, 54]
L'amor en el temps.
ResponEliminaXavier,
Elimina"Que lent, el temps", deia Ferrater. Tant per una cosa com per l'altra..
Què seria de l'amor sense el temps? L'amor se n'alimenta, quan perdura i creix.
ResponEliminaTens raó, Carme, i no ho havia pensat.
EliminaTambé hi ha amor que no mor fins que moren els cossos.
ResponEliminaMari,
EliminaM'agrada creure que l'amor ès per sempre, amb cos o sense.
La dalla li sega l'herba sota els peus, "lo temps és breu" posa l'amor contra les cordes.
ResponEliminaAnar contracorrent, si estimes, sol ser bo, Rafel. M'agrada molt el teu comentari.
EliminaL'amor necessita el temps per créixer, com el pa creix amb el llevat, l'amor també cal posar-li els seus additius, la tendresa, la confiança, la comprensió, l'afecte, la solidaritat, la passió ... i creixerà i creixerà.
ResponEliminaAixí mai morirà.
Alfonso,
EliminaTot això està molt bé, però a mi em fa por allò de la "lenta però irreversible destrucció de l'amor".
Helena per evitar-ho estan tots aquests additius.
EliminaAlfonso,
Elimina"Jo em crec el que passa en la nit estrellada d'un vers", en l'amor que no es pot abastar ni retenir mai. La resta són hòsties.
TEMPS D’H-AMOR-T
ResponEliminaComença amb l’ham
de passió i desig
i acaba amb mort
KEFAS,
EliminaHo trobo massa realista. Jo no sé com estimen els altres, però sé com estimo jo.
Cuinem l’amor
Eliminaen l’olla de la vida
Hi posarem
núvols de passió,
un raig d’intimitat
i compromís
Aquest m'agrada una mica més, KEFAS!
EliminaVides, estiu! Fins l'hora del volant
ResponEliminadansi en triomf l'avui de les espigues
sota l'escalf d'un sol que ha fet amigues
l'herba i la flor i la grana exuberant.
Calma el teu dol la netedat d'un cant;
t'amoroseix les nafres més antigues
i el plor d'avui. Serenament, tu, digues:
encara el glop de vida és amargant?
Quin bell esclat, la joia d'aquests nens!
Se t'ofereix de franc i la comprens
com un present del temps que no perdura.
Ells, tant com tu, viuran. De llur demà
no en sap ningú l'atzar i la mesura:
del desenllaç, qui els en deslliurarà?
["L'únic que declara la veritat real, el Temps".
PÍNDAR, Olímpica X, 54]
El temps, aquest gran escultor, Ramon.
Elimina