En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 18 de novembre del 2016

Reflexos

AGUS Anas platyrhychos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'art deu ser inútil,
però al llarg d'aquesta vida
ens nodrim d'ell.

Helena Bonals


Si l'art nodreix
la nostra part més fonda,
ja és necessari.

Carme Rosanas


Àvid de vida
Reflecteixes de l'ànima
Tota la llum

KEFAS

20 comentaris:

  1. L'art ho explica tot. L'amor, el desamor, les il·lusions i els remordiments, la vida o la mort.
    El teu poema també.

    ResponElimina
  2. La senzillesa de la imatge i del poema s'uneixen en la bellesa de l'instant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Alfonso, és una bona foto, m'ha inspirat en un instant, també.

      Elimina
  3. Un post bell i vital.


    Si l'art nodreix
    la nostra part més fonda,
    ja és necessari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      L'art continua sent inútil mentre només és bellesa. Encara que no puguem viure'n sense.

      Elimina
    2. No hi estic gens ni mica d'acord, Helena. Què vol dir útil? què vol dir inútil? Què vol dir necessari? Potser no parlem del mateix...

      Elimina
    3. Carme,
      Jo dic que l'art és inútil en el sentit de William Morris: "No tingueu res a casa que no sapigueu que és útil o no creieu que és bell". Un quadre no és una aspiradora!

      Elimina
  4. Teresa,
    "L'important c'est la rose". Però a vegades ho dubto.

    ResponElimina
  5. HAIKRÒSTIC

    Àvid de vida
    Reflecteixes de l’ànima
    Tota la llum

    ResponElimina
  6. L'art...no cal buscar-lo, està per tot arreu. Només tenim que reconèixer-lo. Què seria de la vida sense l'art??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      Jo considero que en tenim un tip, de música, per exemple.

      Elimina
  7. Els teus poemes sempre em susciten reflexions. En aquest cas, ja es veu quantes n'has suscitat, i totes al seu torn fan reflexionar. Per a mi, l'art sempre és útil, a no ser que el vulguem fer servir per a coses que no són. Un poema, una cançó, per si sols no canviaran el món, però poden ajudar els que lluiten per canviar-lo, els poden donar ànims o esperances, o fer-los somriure o no defallir... D'altra banda, és clar que un poema no és una aspiradora, però el disseny d'una aspiradora pot ser ben artístic! Gràcies, Helena.

    ResponElimina
  8. Ramon,
    jo crec en el divorci bellesa-utilitat, com ho deia un professor meu d'història de l'art. Has vist aquestes bambes que es porten ara, deuen ser molt còmodes, però fan mal a la vista! A això em refereixo.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...