 |
| Imatge presa de la xarxa |
 |
| Foto meva a les 19:14 del 14 de novembre de 2016 a l'Hospitalet |
Aquesta súper lluna d'ahir
m'ha impressionat molt,
sembla que per una vegada
la puguis tocar.
Com quan interpretes
un poema, mai acabes
amb el seu misteri,
però t'hi apropes
una mica més.
I et fas conscient
de tots els seus cràters.
Tu ets jove Helena i veuràs la propera súperlluna, que diuen que serà al 2034.
ResponEliminaPodràs fer un altre súperpoema.
Xavier,
ResponEliminaHa, ha! Em quedo amb aquesta, de moment!
Jo també la vaig veure, però juraria, per molt que diguin els científics, que n'he vist alguna en aparença més grossa. Hi deu haver altres factors visuals a més a més de la distància més curta.
ResponEliminaPerò la vam estar mirant "complidors". Calia fer-ho.
Carme,
EliminaCrec que la refracció de l'atmosfera permet de veure-la més gran, però no tan brillant. Es veu més terrosa.
Repeteixo, em va impressionar molt.
Jo no vaig tindre la sort de veure-la. Ací els núvols no la deixaven veure, però tinc la sort de llegir el teu poema.
ResponEliminaMari,
EliminaJo tenia molta mandra de sortir al carrer i ho vaig fer en pijama sota l'anorac. Però és com quan no vas convençuda a veure una pel•lícula i t'atrapa!
Jo tampoc la vaig poder veure en el seu esplendor, vaig arribar tard i estava ennigulat.
ResponEliminaEm conformo amb gaudir del teu poema.
Alfonso,
EliminaEm fa il•lusió que et conformis amb el meu poema!
A mi m'agrada el poema, i com li treus punta a la comparació "lluna-poema". T'hi apropes, però mai no el copses del tot; quan hi tornes, hi veus cares diferents... I en fi, si hi veus cràters, deu ser que hi són: no som perfectes, com li van dir a Jack Lemmon. El misteri és el que més atreu, de la poesia.
ResponEliminaRamon,
EliminaPer a mi els cràters són més aviat els llocs buits, no pas els defectes!