En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 14 de novembre de 2016

El que queda del nen

Anem de viatge dins Relats en català

Tot cau, les gotes,
les fulles, amb la llum
que també minva.
El contrast dels colors,
com tu, tocat pel foc.

Helena Bonals

Hi ha tants colors
en les fulles que cauen!
Com en nosaltres.
En la tardor de l'ànima
hi tenim groc i foc...

Carme Rosanas

9 comentaris:

  1. Hi ha tants colors
    en les fulles que cauen!
    Com en nosaltres.
    En la tardor de l'ànima,
    hi tenim groc i foc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És com una contradicció la foscor del novembre i el roig dels arbres. Crec que a la tardor és quan més estimem.

      Elimina
  2. Els colors que abans estaven en els arbres, ara son una immensa catifa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      Una catifa bellíssima en la seva decadència.

      Elimina
  3. Una pluja de gotes fines, de fulles, de llum inclinada, de sentiments... Com diu en Joan Manuel Serrat:
    "A vegades plou al cor"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Per metonímia, a vegades plou al poema.

      Elimina
  4. La tardor, inspiradora de poetes! No tan sols decadentistes, eh? Realment, els colors del bosc són magnífics. No pareu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor i la primavera sempre tan inspiradores...

      Elimina