En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 14 de novembre del 2016

El que queda del nen

Anem de viatge dins Relats en català

Tot cau, les gotes,
les fulles, amb la llum
que també minva.
El contrast dels colors,
com tu, tocat pel foc.

Helena Bonals

Hi ha tants colors
en les fulles que cauen!
Com en nosaltres.
En la tardor de l'ànima
hi tenim groc i foc...

Carme Rosanas
a

9 comentaris:

  1. Carme Rosanas14 de novembre del 2016, a les 17:18

    Hi ha tants colors
    en les fulles que cauen!
    Com en nosaltres.
    En la tardor de l'ànima,
    hi tenim groc i foc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de novembre del 2016, a les 18:26

      Carme,
      És com una contradicció la foscor del novembre i el roig dels arbres. Crec que a la tardor és quan més estimem.

      Elimina
    2. Helena Bonals14 de novembre del 2016, a les 20:30

      Carme, ja te l'he publicat!

      Elimina
  2. Fent camí14 de novembre del 2016, a les 18:17

    Els colors que abans estaven en els arbres, ara son una immensa catifa.

    ResponElimina
  3. xavier pujol14 de novembre del 2016, a les 19:06

    Una pluja de gotes fines, de fulles, de llum inclinada, de sentiments... Com diu en Joan Manuel Serrat:
    "A vegades plou al cor"

    ResponElimina
  4. KRT16 de novembre del 2016, a les 18:36

    La tardor, inspiradora de poetes! No tan sols decadentistes, eh? Realment, els colors del bosc són magnífics. No pareu!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...