Si no recordo malament, Kant deia que és tan pensable o més aviat impensable l'univers infinit com l'univers finit. Crec que tu ho dius en poesia. Potser és un infinit finit!
Com de costum, i com sol passar amb els bons poemes, m'has fet rumiar. Posar límits a l'infinit, portes al camp, fronteres a l'univers... Feina titànica! però els artistes podeu. I heu de fer-ho, i tornar-hi i no defallir.
L'infinit emmarcat, els poemes a raig.
ResponEliminaXavier,
EliminaExactament, és així. El marc genera els poemes.
L'infinit dels poemes comença on acaba el marc de la forma.
ResponEliminaCarme,
EliminaLa forma és el contingut, crec que m'ha dit fa poc una blogaire.
Amb hac.
ResponEliminaHelena en estat pur.
Jordi,
EliminaLa marca de la casa!
Si no recordo malament, Kant deia que és tan pensable o més aviat impensable l'univers infinit com l'univers finit. Crec que tu ho dius en poesia. Potser és un infinit finit!
ResponEliminaGemma,
EliminaM'encanta Kant (amb joc de paraules inclòs).
:))
EliminaUn bon marc per a un bell poema.
ResponEliminaM'agrada el nom de Marc, Mari!
EliminaCom de costum, i com sol passar amb els bons poemes, m'has fet rumiar. Posar límits a l'infinit, portes al camp, fronteres a l'univers... Feina titànica! però els artistes podeu. I heu de fer-ho, i tornar-hi i no defallir.
ResponEliminaRamon,
EliminaEl motiu de la finestra és recurrent en mi.