En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 de novembre del 2016

Arriba i se'n va

FORÉS, Francesc Xavier Poesia
Primer Premio de poesía experimental Diputación de Badajoz 2002


Una bona vista
no és pas res
sense el marc,
com una bona foto.
L'infinit comença
on acaba.

13 comentaris:

  1. L'infinit dels poemes comença on acaba el marc de la forma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La forma és el contingut, crec que m'ha dit fa poc una blogaire.

      Elimina
  2. Si no recordo malament, Kant deia que és tan pensable o més aviat impensable l'univers infinit com l'univers finit. Crec que tu ho dius en poesia. Potser és un infinit finit!

    ResponElimina
  3. Com de costum, i com sol passar amb els bons poemes, m'has fet rumiar. Posar límits a l'infinit, portes al camp, fronteres a l'univers... Feina titànica! però els artistes podeu. I heu de fer-ho, i tornar-hi i no defallir.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...