En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 3 de setembre del 2015

Perdre o guanyar

Que et deixin
perquè dius la veritat,
que l'altre no és ni serà mai
el teu gran amor,
tampoc és una gran pèrdua.
Segurament que aquell que sí ho és
no et deixarà mai.
Podran tenir el que denotes,
però mai el que connotes.

8 comentaris:

  1. Si no t'estimen no hi perds, més aviat hi guanyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor, Xavier! N'hi ha que s'ho busquen, que no els estimin.

      Elimina
  2. M'agrada com ho dius "Aquell que si que ho és no et deixarà mai" jo també ho veig així.

    NO sé si és per l'hora i per les emocions d'avui, però els dos últims versos em costen una mica d'entendre...

    ResponElimina
  3. Carme,
    els dos darrers versos diuen que podran tenir el meu cos, però mai a mi mateixa. Sóc fràgil i forta alhora.

    ResponElimina
  4. Amb un simple prefix canvia la paraula, canvia el seu sentit i s'explica tot el poema. Bé, Helena! Sempre em fas pensar.

    ResponElimina
  5. Tens raó, Helena, no hem de lamentar mai perdre un afecte que no s'ho ha merescut. Som febles quan cedim per por de perdre alguna cosa que crèiem consolidada, però si en realitat no ho era, no podem perdre allò que de fet ja no teníem. Ales hores som forts si som capaços de dir: Bon vent i barca nova, i sobreposar-nos i somriure al futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      la felicitat és el desig de repetir. Si pogués tornaria enrere i no faria el mateix que vaig fer.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...