En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 20 de setembre del 2015

Minuts i anys

Cinc minuts per fer un poema.
Tota l'ombra de vida
que el precedeix
esperava per fer-lo,
o perquè te'l dediquessin.
Tota l'existència que et resta
és per gaudir-ne.

18 comentaris:

  1. Preciós, Helena, l'eternitat de l'instant present.... un aplaudiment!!!

    ResponElimina
  2. I 5 minuts duren com 5 anys en el record. A l'inrevès també, per oblidar. Necessari.

    Aplaudiments, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben expressat, cantireta. Estaria bé d'oblidar en cinc minuts, a vegades.

      Elimina
  3. Un poema, doncs, llargament gestat en la solitud del profund interior. Fins que ha volgut que li posessis nom.
    Una salutació nova, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      jo els hi poso nom, als poemes, pel que tu vas dir una vegada dels pintors. La Montserrat Abelló deia que els títols limiten, i no en posava.

      Elimina
  4. 7 versos.
    Precedits de vida viscuda i que s'eixamplen vers el futur.

    ResponElimina
  5. Rampellades hereves
    d'emocions i consternacions,
    dies rera dies, anys rera anys,
    versos que reverberen
    per sempre més.

    ResponElimina
  6. Reverberar per sempre: acabaràs aconseguint-ho, Excelsa, perquè ets fidel i tenaç...

    ResponElimina
  7. Tota una existència i més. Més enllà del poeta l'obra resta per gaudir-la.

    ResponElimina
  8. Bon poema, Helena. En efecte, un poema, una obra literària, una obra d'art, ni que es faci en cinc minuts (o cinc anys), és sempre en certa manera hereu de tota (o part de) la tradició anterior, i pot influir en tota (o part de) la creació artística futura. Ja Bernat Metge deia que li plaïa més la companyia dels morts (els autors clàssics) que no pas la dels vius. Sense ser tan estrictes (la companyia dels vius pot ser prou divertida), tenim tota l'existència per gaudir de l'art del passat i del present. I els creadors, com tu, per crear noves belleses perquè facin companyia a la gent de demà. Gràcies en nom d'ells!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      diuen que no hi ha res de nou, que tot és inventat, però cada nova obra d'art és diferent encara que, com en Shakespeare, s'inspiri en una altra.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...