En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 de setembre del 2015

Lucidesa

Què et suggereix...? dins Antaviana

El sol tapat
pels núvols, amb els raigs
que se n'escapen,
indica el teu camí
molt més que les baranes.

8 comentaris:

  1. L'horitzó ple de claror, com una utopia, ens guia millor, sí, molt millor que els límits o les proteccions.

    Endavant cap a la llum!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      els poemes són, en la seva forma, com aquests núvols. La resta és el que s'acostuma a tenir com a realitat.

      Elimina
  2. És bo tenir sempre una fita, un horitzó. Els horitzons no s'assoleixen mai: sempre que avances, ells retrocedeixen. Però és bo saber on anar, i saber que hi ha un sol darrere els núvols. I les baranes van molt bé en cas de mareig. Bona foto i bon poema, Helena, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      saber que hi ha un sol darrere els núvols és fonamental.

      Elimina
  3. Una fotografia amb una simetria i una prespectiva perfectes. Com el poema.

    ResponElimina
  4. Molt bona observació, la de la simetria, Xavier. Aquesta imatge dóna per molt.

    ResponElimina
  5. El camí és clar, la meta és elevada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...