Crec que el vot ha de ser concís i sec, una resposta taxativa feta en reducció a altíssima temperatura de cocció de tantes visions, desitjos i anhels com persones que l'emeten. La poesia, potser, és una ambigua pregunta entre els límits del llenguatge.
A mi el qui nega el dret de vot no em recorda el que no llegeix, sinó el que cremava llibres (i els autors dels llibres, si podia). Negar drets humans ha estat sempre cosa de totalitaris (polítics, financers, religiosos...). I també hi ha hagut artistes, i poetes, al servei d'aquesta gent. Però per a mi els bons són els que han fet servir l'art per posicionar-se en contra dels totalitaris i a favor de les llibertats dels pobles i de les persones. Tant de bo que amb un poema els poguéssim obrir els ulls i les ments!
Dona, jo hi veig una petita diferència... Qui crema els llibres no deixa llegir als altres. És com abstenir-se de votar, molt diferent de prohibir votar.
Per això es deu negar, no ho havia pensat mai així!
ResponEliminaJo tampoc, Sílvia. Però hi veig una connexió, entre els que no llegeixen versos i els ... que no ens deixen votar.
EliminaOn és el botó que ajusta el volum del món?
ResponEliminaXavier, "the answer is blowing in the wind".
EliminaCrec que el vot ha de ser concís i sec, una resposta taxativa feta en reducció a altíssima temperatura de cocció de tantes visions, desitjos i anhels com persones que l'emeten. La poesia, potser, és una ambigua pregunta entre els límits del llenguatge.
ResponEliminaLa poesia es mou entre l'ambigüitat i la claredat, Eduard. Totes dues fan sentiment.
EliminaLa desconeixença dona por i inseguretat....
ResponEliminaLa cultura , el coneixement, dona lligams de amistat
Insistim en els versos !!
Artur,
EliminaCom "Deutschland über alles", els versos per sobre de tot.
Ja, ja, boníssim. Si som la minoria, que deia Juan Ramón Jiménez.
ResponEliminaSalut. Votar? Si us plau....
A mi el qui nega el dret de vot no em recorda el que no llegeix, sinó el que cremava llibres (i els autors dels llibres, si podia). Negar drets humans ha estat sempre cosa de totalitaris (polítics, financers, religiosos...). I també hi ha hagut artistes, i poetes, al servei d'aquesta gent. Però per a mi els bons són els que han fet servir l'art per posicionar-se en contra dels totalitaris i a favor de les llibertats dels pobles i de les persones. Tant de bo que amb un poema els poguéssim obrir els ulls i les ments!
ResponEliminaRamon,
Eliminano llegir versos o cremar llibres em sembla el mateix!
Dona, jo hi veig una petita diferència... Qui crema els llibres no deixa llegir als altres. És com abstenir-se de votar, molt diferent de prohibir votar.
Elimina