En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 d’octubre del 2014

Interfície

Allò meu no són
les moxaines,
però estimo molt.

La meva poesia
crec que no és opulent,
sinó digna i continguda.

La meva vida es recolza
en aquesta trama,
en aquest brodat.
a

10 comentaris:

  1. jpmerch16 d’octubre del 2014, a les 11:00

    Per tal de no acumular molta pressió emocional, crec que la poesia no hauria de ser continguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 d’octubre del 2014, a les 11:05

      Jpmerch,
      digna i continguda no vol dir que no tingui sentiment, només que a la catalana, de manera austera.

      Elimina
  2. xavier pujol16 d’octubre del 2014, a les 11:52

    L'ideal: aconseguir un dispendi d'emocions, amb les mínimes paraules.
    Broda Helena. Els teus dits escriuen poemes, com puntes de coixí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 d’octubre del 2014, a les 13:49

      Xavier,
      mai m'hauria imaginat d'arribar a generar comentaris com el teu, com els vostres. Per a mi la poesia era i és tan atractiva com inaccessible.

      Elimina
  3. Sílvia 16 d’octubre del 2014, a les 13:22

    Digna, continguda i genial!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas16 d’octubre del 2014, a les 14:48

    Mentre que això et fa feliç, (són dues opcions molt maques) i el brodat et surti tan bonic... Pots seguir estimant i fent poesia d'aquesta manera tan bella, amb emocions contingudes però evidents..

    ResponElimina
  5. Gemma Sara18 d’octubre del 2014, a les 0:00

    És veritat que ets continguda i diria que elegant i serena, bella...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...