En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 d’octubre de 2014

Interfície

Allò meu no són
les moxaines,
però estimo molt.

La meva poesia
crec que no és opulent,
sinó digna i continguda.

La meva vida es recolza
en aquesta trama,
en aquest brodat.

10 comentaris:

  1. Per tal de no acumular molta pressió emocional, crec que la poesia no hauria de ser continguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      digna i continguda no vol dir que no tingui sentiment, només que a la catalana, de manera austera.

      Elimina
  2. L'ideal: aconseguir un dispendi d'emocions, amb les mínimes paraules.
    Broda Helena. Els teus dits escriuen poemes, com puntes de coixí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      mai m'hauria imaginat d'arribar a generar comentaris com el teu, com els vostres. Per a mi la poesia era i és tan atractiva com inaccessible.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Sílvia,
      et dic el mateix que al Xavier. Moltes gràcies!

      Elimina
  4. Mentre que això et fa feliç, (són dues opcions molt maques) i el brodat et surti tan bonic... Pots seguir estimant i fent poesia d'aquesta manera tan bella, amb emocions contingudes però evidents..

    ResponElimina
  5. És veritat que ets continguda i diria que elegant i serena, bella...

    ResponElimina