En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 5 d’octubre de 2014

Desprendre's

Tinc un anell
fet de marquesines.
Diuen que si les perds totes
trobaràs el veritable amor.
Quants poemes cal llençar
per trobar la veritable poesia?

12 comentaris:

  1. M'agrada molt la idea i el poema (no el llencis aquest), costa molt despendre's de les persones i les coses però és l'única manera de créixer. I artísticament també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      a vegades trobes cent bolets bons i un de dolent; d'altres trobes cent bolets dolents per un de bo. Són maneres de veure-ho.

      Elimina
  2. Potser no cal llençar-ne cap... No llencem pas les pedres del camí, simplement les passem de llarg, les deixem al marge...

    Qui sap si un simple poema de camí, un dia el reconeixem com a més valuós del que pensàvem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Ja sol passar, això. Mira el que han dit de mi.

      Elimina
  3. Si llences els poemes, avisa'ns, que remenarem la teva paperera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Kafka els volia llençar tots, o com a mínim no volia publicar-los!

      Elimina
  4. No els llencis, però si la vols trobar, espera't a que el sol estigui molt baix i aconsegueixi fer lluir el que hi ha d'autènticament veritable en cada un d'ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      val la pena escriure per rebre comentaris com aquest.

      Elimina
  5. No en llencis cap. Cada poema és una passa endavant. Encara que em penso que tu ja ha arribat a la veritable poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      els poemes solen parlar d'un temps no actual. És una reflexió que faig a posteriori. De quan encara no dominava prou el tema.
      Però també va més enllà, em refereixo a la insatisfacció permanent com la d'un burro darrere la pastanaga.

      Elimina
  6. A vegades no són els poemes que llances sinó els records que vénen i van amb les onades... http://blocdejavier.wordpress.com/2014/10/12/desprendres/

    ResponElimina
  7. Ben observat, Javier.
    Gràcies per penjar el poema!

    ResponElimina