En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 21 d’octubre de 2014

QUEDEM AL ZURICH? Cafè cèntric amb nom exòtic



Terrassa on
mires i et sents mirada
pels que caminen.
Normalment és tot ple,
però avui la buidor brilla.

[Per al projecte de llibre Quedem al Zurich?, les bases aquí]

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      trobo que la coma que poses a la teva frase d'elogi l'emfatitza!

      Elimina
  2. Sempre hi ha sorpreses... la buidor brilla, una bona participació, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      hi ha absències físiques que omplen la poesia.

      Elimina
  3. El llibre esperem que brilli ben ple d'aportacions com la teva. Hi ha llocs que com més gent hi ha més sol et pots sentir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      estic d'acord amb el que dius, i m'enorgulleix una mica de publicar al teu costat!

      Elimina
  4. ...com els teus versos, en aquest magnífic aparador !!
    Molta sort, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur! És la interpretació que volia!:)

      Elimina
  5. Molt bonic el contrast, Helena, gràcies, petonets!!

    ResponElimina
  6. Molt cert. Sovint, la gent no fa la companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      la buidor brilla en la poesia. I és veritat que la gent no sol fer companyia.

      Elimina
  7. Sovint entre mig de la gent és quan et sents més sol, i això ho expressa molt bé el teu poema.
    Aquest futur llibre promet!

    ResponElimina
  8. Glòria,
    la buidor és una metonímia que parla de les absències. Però la teva interpretació m'agrada.

    ResponElimina
  9. A alguna taula la consumició no pot omplir la buidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      això és com en aquell anunci que es diu que el refresc només treu la set.

      Elimina