En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
El teu poema, també és lluent.
ResponEliminaXavier,
Eliminatrobo que la coma que poses a la teva frase d'elogi l'emfatitza!
Sempre hi ha sorpreses... la buidor brilla, una bona participació, Helena!
ResponEliminaCarme,
Eliminahi ha absències físiques que omplen la poesia.
El llibre esperem que brilli ben ple d'aportacions com la teva. Hi ha llocs que com més gent hi ha més sol et pots sentir.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaestic d'acord amb el que dius, i m'enorgulleix una mica de publicar al teu costat!
...com els teus versos, en aquest magnífic aparador !!
ResponEliminaMolta sort, Helena !!
Moltes gràcies, Artur! És la interpretació que volia!:)
EliminaMolt bonic el contrast, Helena, gràcies, petonets!!
ResponEliminaGemma Sara,
Eliminaheu tingut un bon pensament.
Molt cert. Sovint, la gent no fa la companyia.
ResponEliminaJaume,
Eliminala buidor brilla en la poesia. I és veritat que la gent no sol fer companyia.
Sovint entre mig de la gent és quan et sents més sol, i això ho expressa molt bé el teu poema.
ResponEliminaAquest futur llibre promet!
Glòria,
ResponEliminala buidor és una metonímia que parla de les absències. Però la teva interpretació m'agrada.
A alguna taula la consumició no pot omplir la buidor.
ResponEliminaRafel,
Eliminaaixò és com en aquell anunci que es diu que el refresc només treu la set.