En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 23 d’octubre del 2014

Poemes i elogis

Els elogis són com la pluja
que nodreix les arrels,
tant com l'embolcall d'un regal.
Saber que hi ha algú
pendent de tu,
a voltes ho és tot.

16 comentaris:

  1. Un embolcall de luxe, sí. Però el més important és el poema en si ja que no depèn de res més.

    ResponElimina
  2. Sílvia,
    els elogis, com els diners, ajuden!

    ResponElimina
  3. La pluja treu la set. El poema a vegades l'origina i al mateix temps la calma.

    ResponElimina
  4. El poema ja és.
    Els elogis el fan somriure.
    El poema encara és.

    ResponElimina
  5. Un elogi, quan és genuí, perdura en la memòria encara que no el recordis.

    ResponElimina
  6. Però s'ha d'anar amb compte, hi ha elogis que no són sincers. Aquests no busquen fer mal, però tot i que involuntariament, a la llarga el fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      Edgar Allan Poe parlava de "amb la mirada pendent de mesquines compensacions, o dels elogis encara més mesquins de la humanitat". És una altra manera de veure-ho. De fet diuen que els genis es reconeixen per tenir pràcticament tothom en contra.

      Elimina
  7. "L'elogi debilita" (Luis Enrique, entrenador del primer equip del Barça).
    L'elogi calculat pot ser nociu, però és un incentiu per al qui treballa en soledat, com molt bé diu el poema, per la simple raó de saber-se escoltat i seguit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "L'elogi debilita" i "L'esperança distreu", deia Forster.
      Eduard, et vull comprar el llibre, que prefereixes, enviar-me'l o que vagi a la llibreria? Segur que està molt bé.

      Elimina
    2. No disposo d'exemplars. Si pots anar a la Impossible, el 4 de novembre, a les 19,30, ens podem veure allà.
      Moltes gràcies!

      Elimina
    3. No puc, Eduard, treballo. Ja el demanaré a l'Abacus.

      Elimina
  8. És agradable saber que algú pensa en tu (i que en parla, "encara que sigui bé"). ;-)
    Però també és bonic tenir algú en qui pensar, i que ho sàpiga. I els elogis, perfecte, mentre no vinguin d'un neci. Una abraçada!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...