En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Llibre

Pàgines amb vida dins Relats en català

El que retens 
de mi va més enllà
de la tardor.

11 comentaris:

  1. I més enllà de l'eternitat... Quantes experiències ens deixen els llibres!! Tan de bo poguéssim memoritzar totes les lliçons que pretenen donar-nos!

    ResponElimina
  2. Elisenda,
    quan retens alguna cosa d'un llibre és per alguna cosa. Pot tenir relació amb el teu passat tant com amb el teu futur.

    ResponElimina
  3. La fulla fa de punt entre fulls, La tardor, un punt entre la calor i el fred. Les lletres, un punt entre la vida i el que se n'escriu.

    ResponElimina
  4. Xavier,
    aquest punt que lliga la vida i el que se n'escriu és com el trau d'un botó, que he llegit que uneix art i vida, fa poc. Bona interpretació!

    ResponElimina
  5. Només a la tardor es pot trobar aquesta mena de bellesa melangiosa, que et demana lectura: el pensament que deixes al llibre i que el llibre reté.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      em referia al lector, no al llibre, com el que reté, però el teu punt de vista també és possible.

      Elimina
  6. Que càlid, Helena! Retenir l'essència ho és tot.

    ResponElimina
  7. M'agrada el concepte retenir, tal com s'entén en el poema, allò que ens quedem, que ens fem nostre, sempre retenim molt més del que ens sembla, de la infantesa, dels llibres, dels amors i dels desamors...

    És molt bonic aquest haikú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      és un haiku molt senzill, i tal com raja, el que no vol dir res de negatiu, crec. De fet pot tenir moltes interpretacions, la principal per a mi relacionada amb l'amor, el gran amor.

      Elimina
    2. Els haikus han de set senzill per la seva pròpia naturalesa. Jo diria que com més senzills més bons són. Aquest ho és.

      L'amor és la interpretació que jo li donava, perquè és en el sentit que jo m'hi he identificat.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...