En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 d’octubre del 2014

Fer el bé sense donar-se

Com un arbre que floreix,
genera fruits
i es desprèn de les fulles,
amb les arrels sempre invisibles.
Ben igual el que fa un poema
quan es despulla,
sense deixar-se interpretar.

6 comentaris:

  1. M'has fet pensar en aquest poema senzill i bonic de la Joana Raspall (podria ser la visió amable del lector).

    L’arrel de l'arbre no sap
    que jo li estimo les branques
    perquè fan ombra a l'estiu,
    i l'hivern, al foc escalfen;
    perquè puc collir-hi flors
    i quan té fruita, menjar-ne.
    I no li prenc res de franc!
    que quan està assedegada
    i els núvols passen de llarg,
    sóc l'amic que li dóna aigua

    ResponElimina
    Respostes
    1. Silvia,
      fer el bé sense donar-se és el que diuen que feia Goethe. M'ha inspirat.
      M'agrada el poema de la Joana Raspall. Molt adequat al meu, que els núvols li passen de llarg aquesta vegada!

      Elimina
  2. Quan un poema es despulla, els lectors voyeurs miren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      menys és més, diuen. El despullament crida l'atenció.

      Elimina
  3. Ben igual. Tot i que el poema que no es deixa interpretar, o en part, deixa una arrel oculta, una arrel misteriosa. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      exactament. Encara que no l'entenguis, el poema, pots vibrar amb ell.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...