En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Dues vocacions

No renego de les imatges,
ni tapo les paraules amb núvols.
Jo no seria l'Helena que sóc
si, per exemple,
em traguessin la hac.
Inaudible, immaterial.

13 comentaris:

  1. M'agrada molt la cita de Wittgenstein que tens al lateral. És una mica la funció de la hac, "inaudible, immaterial". Forma i contingut són essencials en la poesia, i en l'art en general.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      correctora, és "la hac" o "l'hac"?
      A mi també m'entusiasma aquesta cita! I m'agrada que la vegis reflectida en el poema, inconscientment m'hi he inspirat.

      Elimina
    2. No s'apostrofa davant noms de lletra. Potser ho he relacionat inconscientment llegint-ho seguit, però m'agrada molt.

      Elimina
  2. Renegar del que hom és en essència amb tots els ets i uts, seria no acceptar-se, al cap i a la fi.
    Jo sóc la MartinaH i tampoc seria la que sóc sense aquesta H, que no sé si serà muda però és el meu segell. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH,
      no sol ser bo de renegar de cap vocació, com de cap amor.

      Elimina
  3. HelenaH,
    Un poema pot ser un pont per anar a l'altra cantó del riu, on tampoc no hi ha res.
    Un poema pot ser un pont per anar a l'altre cantó del riu, on també hi ha el mateix.
    Un poema pot ser un pont per anar a l'altre cantó del riu, on tot canvia.
    Etcètera...

    ResponElimina
  4. Em fas pensar que d'una manera o altra tots duem una hac, molt immaterial, molt inaudible i molt invisible ... La teva al menys es veu!!! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La hac és visible en el meu nom, però com una imatge, de manera simbòlica.

      Elimina
  5. Amb H series grega. Sense H series de Constantinoble.

    ResponElimina
  6. La meva h també em porta personalitat, i molts cops també maldecaps quan m'escriuen malament el cognom fent-la ballar ara al devant ara al derrera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma,
      Helena és pseudònim, em dic Elena, però actualment pràcticament tothom em coneix amb h.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...