En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de setembre del 2014

Per una vela

Espurnes de capvespre dins Relats en català

Les tres edats
albiren l'horitzó
tant com el rastre.

10 comentaris:

  1. Oh, un misteri en aquesta caixa bonica de versos. Les edats i el rastre poden ser literals o no. Tots hi anem, cap a l'horitzó.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      la poesia quan és simbòlica pot ser literal o no. Tots hi anem, a l'horitzó, però mai l'aconseguim.
      Gràcies pel comentari, que també cap en aquesta caixa.

      Elimina
  2. Rastre de llum
    Com més l'edat avança
    Més ens arriba

    ResponElimina
  3. Jo crec que és l'horitzó qui ve cap a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      jo que pensava que l'horitzó mai s'aconsegueix! Em capgires el punt de vista.

      Elimina
    2. Jpmerch,
      no, nosaltres volem tenir lliure albir, per això no ho té fàcil l'horitzó.

      Elimina
  4. Seguim el rastre
    sense deixar el timó,
    S'albira l'astre.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...