En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 16 de novembre del 2013

Occhi neri (Ulls negres)

Ser poca cosa,
ser lleig, la timidesa.
En la bondat,
que no és gens de moda,
resideix la grandesa.

15 comentaris:

  1. Respostes
    1. Carme,
      em baso en la pel·lícula que quan jo la vaig veure es deia Ojos negros.

      Elimina
  2. Jo tenia un amic que quan jo li preguntava per alguna persona amb la frase, si era bona persona, em contestava, tots som bons mentre no matem el nostre pare i la nostra mare i, com que segons el complex d'Èdip i d'Electra tots tendim a matar-los, si més no simbòlicament, quan ho vaig comprendre em va o millor jo vaig traure-li a altre amic un xicotet somriure, jo pense que la grandesa no és ser bo o roí sinó ser just, ací radica com deia un escriptor francès, no sé si era Víctor Hugo, la veritable tasca d'un ésser humà, arribar a ser just, una volta conquerida aquesta fita ja un pot ser bo o roí, sempre per als altres, no te n'has adonat que el que és bo per "X" és roí per "Y" o a l'inrevés? Ara jo sempre sóc bo, defenc els meus interessos i no faig mal pel fet de fer-ho. És tan complicat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo en canvi, he après que el desig de justícia no du enlloc. És veritat que el que és bo per a tu pot ser dolent per a un altre, però jo ja sé que vull dir quan parlo d'això.

      Per cert, he estat tres dies sense ordinador!

      Elimina
  3. Ulls d'atzabeja...
    Salutacions des de Kerzers, el poble de les espelmes.
    Aquest vespre hi haurà lluna plena rere la boirina.

    ResponElimina
  4. Els teus ulls,
    dues llunes negres
    hermoses com dos sols!

    ResponElimina
  5. Abel,
    no m'han dit mai res així! Ho trobo curiós, perquè tu ets ros, i als rossos no els hi van les morenes!:)

    ResponElimina
  6. Helena,
    l'encant d'uns ulls ho supera sempre tot!

    ResponElimina
  7. El desús de la bondat deshumanitza fins a l'extrem de la pèrdua d'essència human ... i no anem a millor, sembla.

    bell

    ResponElimina
  8. Des de la bondat, el gest més petit arriba molt amunt.

    :-)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...