En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 27 de novembre de 2013

Alliberament

Sempre escric curt.
La meva força és
que tu em llegeixis.

Sempre escric molt.
Tot i que no em llegeixis,
tinc manta força.

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Josep,
      conec un blocaire que un bon (mal) dia se li va acabar la inspiració per fer poemes, espero que no em passi igual.

      Elimina
  2. Ja ho veig, ja, Helena: escrius com si fos or molgut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, l'or és escàs, encara que el molgui i només en gasti una mica.

      Elimina
    2. Helena: or molgut, el teu, fet d'alquímia; ple de fecunditat i de profusió.

      Elimina
  3. Jo també escric curt, i també escric molt i per això sé que només això ja dóna força... no deixis d'escriure.

    Totalment d'acord amb en Josep. i amb l'anònim del l'or...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      moltes gràcies! Tu tampoc deixis d'escriure!

      Elimina
  4. Primerament dir-te que la paraula "manta" també es fa servir ací a l'Horta de València per a expressar una cosa amb abundància, ha estat una bonica troballa.
    I després dir-te que els qui escrivim i tu ho saps ho fem per parlar-nos acompanyats i hui tenim la xarxa que ens dóna la possibilitat de publicar, en quina època i, jo ja tinc quaranta-nou anys, podríem haver fet açò? Jo crec que a banda dels perills de la globalització, endogàmia i entropia que provoca i provocarà la xarxa estem en un bon moment, per als escriptors, però tot passarà, perquè la transició és allò bo, el que vindrà després ja ho veurem, haurem d'imposar-nos els homes i dones del sentiment en aquest futur d'amo i ciència per a fer valdre el dre a la indiviudualitat, ja tan denostat, però una individualitat amb amor no competitiva.

    Una forta abraçada i dir-te que sempre trobe coses noves a la teua escriptura i de vegades les sentim a l'uníson, és una gran sort que paraules que ens costarien setmanes de cartes i cartes en un clic ja hi som!

    Vicent

    ResponElimina
  5. Millor escriure curt i molt que llarg i poc.

    Em fa l'efecte que tu dónes molt en cada vers, i per això a l'hora de llegir-los es fan curts.

    En fi, no sé si m'he explicat, però tampoc vull ara fer-me llarg i acabar no dient res :)

    ResponElimina
  6. M'ha cridat l'atenció "manta", jo dic "a manta". Ets constant en el teu art, jo crec que tens una força infinita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Sílvia, i disculpa Helena si em fique, també ací es diu "a manta".

      Elimina
  7. ès cert ... ets constant en el teu art i això no és fàcil !
    i buscadora de la essència, del valor en si mateix.... potser per això escrius curt , que no vol dir poc!.... perquè saps trobar la paraula, el vers correcte , en cada moment, en cada full en blanc.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      no sé si ser constant pot arribar a ser defecte, però és que m'agrada tant!

      Elimina
  8. Jo em veig reflectida només en la primera estrofa, em costa escriure molt o llarg.

    ResponElimina
  9. Escrius genial, Helena, de la manera que sigui!

    ResponElimina
  10. Gloria,
    i tu ets una genial lectora meva!

    ResponElimina