En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 5 de novembre de 2013

Biografia

No t'esperaves
un cristall permanent,
encara sorra.

12 comentaris:

  1. I entre la sorra, un punt de llum que abans no hi era...

    ResponElimina
  2. Jordi,
    no, tampoc no m'ho esperava, això.

    ResponElimina
  3. Ve de lluny, Helena: fa molts centenars d'anys que els fenicis de la sorra en van fer vidre, cristall.
    I de tu sí que m'ho esperava: ets com un cristall permanent, encara amb flaire de sorra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta cultura, Abel!
      La sorra per a mi és l'origen de tot.

      Elimina
    2. Tinc molta cultura, Helena? Molt menys del que puc i del que voldria... Són tants els límits!
      I per a tu la sorra és l'origen de tot? Quanta vocació de perdurabilitat...!

      Elimina
    3. Perdurabilitat com la del cristall permanent, Abel.

      Elimina
  4. Encara sorra,
    més enllà dels meus braços
    no espero res.

    ResponElimina
  5. De la sorra es va fer el cristall, el vidre, i és en cada vidre o cristall que hi ha la sorra, amagada, però sempre disposada a fer-se veure, perquè som vidre i sorra, sentiments i acció.

    Vicent

    ResponElimina
  6. És bonica aquesta idea de ser sense saber la llum que vindrà!

    ResponElimina