En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 9 de novembre de 2013

Opacitat

TÀPIES, Antoni Cadira i roba, 1970

Tapa'm amb roba,
que el pudor m'ho demana.
De peus a terra,
descalça i delicada,
desitjo l'embolcall.

24 comentaris:

  1. Potser siga una mena de perversió meua, però jo no tinc pudor, en el sentit que no em fa gens de vergonya ensenyar el meu cos i és només l'autoritat qui em fa llançar-me una mica cap enrere tot i que legalment, amagada i legalment no està prohibit el nudisme en cap platja del nostre país, jo m'ha banyat nu en estiu i hivern a les dotze del matí a la Malva-rosa per exemple, ple de gent, eren altres temps, fa ja un parell d'anys però és cert, no tinc pudor, ara sí, m'encanta la roba quan em lleva el fred, sentir aquella sensació després de banyar-se nu a la platja de la roba sobre la pell que amb la serenor de la frescor i la trempesa de la frescor et fa un cosquilleig per tot el cos en el contacte amb la roba càlida.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  2. Vicent,
    el pudor és metafòric, em refereixo a buscar la forma en un poema.

    ResponElimina
  3. Tàpies deixa la seva signatura personal en totes les seves obres. El teu poema també, té el regust del teu estil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      és que m'agrada molt de fer poemes sobre obres de Tàpies!

      Elimina
  4. D'acord amb l'Artur, delicadesa i més delicadesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      deu ser delicadesa de l'obra i delicadesa del poema!

      Elimina
  5. Et veig sempre
    diàfana i transparent,
    perquè ets tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      així em veus? A mi també m'agraden els embolcalls!

      Elimina
    2. Els embolcalls de setí, Helena?

      Elimina
  6. Dic, millor...
    "Embolcalls de setí, Helena?"

    ResponElimina
  7. La roba m'agrada perquè reflecteix el meu món interior, Abel, de setí o sense.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanmateix embolcallada de seda, gasa, cotó...
      sempre et veuré diàfana i transparent,
      perquè ets tu!

      Elimina
    2. Torno a caminar tort, millor així:
      "Tanmateix embolcallada de seda, gasa, cotó...
      sempre et veuré
      diàfana i transparent,
      perquè ets tu!"

      Elimina
    3. Abel,
      saps veure-hi per sota la forma, i per sobre del contingut!

      Elimina
    4. I... millor així:
      "Com no, Excelsa, com no?"

      Elimina
  8. Tria tu mateixa el vestit, de seda, gasa, cotó... No et deixis embrutar per Tàpies.
    Això del pudor, com que és una paraula ambigua... val més deixar-la de racó, tal com diu Vicent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      m'agrada Tàpies i m'agrades tu! Ja sé que no us assembleu gaire, però com deia Forster, "Només connecta".
      Per cert, el que significa la paraula "pudor" aquí no trobo que tingui res de dolent!

      Elimina
  9. Descalça i delicada. Mmm. Quin aroma.
    Per cert, m'acabes d'ensenyar la primera cosa d'en Tàpies que realment m'agrada.

    ResponElimina
  10. Respostes
    1. Gemma,
      com en aquesta època de l'any, cal una mica d'escalfor!

      Elimina
  11. Igor,
    en aquest bloc i en un altre he anat penjant algunes obres de Tàpies. Tot és entrar-hi!

    ResponElimina