En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 13 de novembre de 2013

El que a voltes es troba en un poema

La poesia,
què és? Jo faig poemes,
com qui fa sexe,
em vull reproduir
en l'obra, i ser eterna.

27 comentaris:

  1. Et desitjo que gaudeixis molt., doncs!!! :DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      jo mai he gaudit d'això, però en canvi em fa molt feliç fer poemes.

      Elimina
  2. I tu m'ho preguntes? La poesia ets tu! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      li aixecaries la moral a un mort! T'ho agraeixo molt.

      Elimina
  3. Helena,
    planteges coses de gran calat i de molta transcendència...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, Excelsa, gràcies per les 'moltíssimes'!!! Has fet estarrufar aquest pobre i humil servidor. I com et podré pagar jo?
      Coneixes l'assaig 'Escriure la vida i la mort. Funció i sentit de l'alquímia poètica del món actual', de Jordi Marrugat (Pagès Editors, 2012)? Hi ha un capítol dedicat a l'amor que és molt substanciós...

      Elimina
    2. Abel,
      el buscaré a la biblioteca on treballo.

      Elimina
    3. Abel,
      aquest llibre no el tenen a tota la Diputació. Deu ser massa nou.

      Elimina
  4. Poesia i sexe. Sempre he pensat que tenen un relació poderosa.
    M'has deixat descolocat, ara.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      per a mi, és l'amor que hi té a veure amb la poesia, no pas el sexe, però és només un punt de vista!

      Elimina
  5. Per reproduir-se bé cal tenir bona matèria, tu Helena del tipus poètica en sentit literal en tens, i de moment les lletres tenen més possibilitat de ser eternes que els humans!

    ResponElimina
  6. I jo perquè escric? Jo crec que a banda d'afaiçonar el meu nus per simplement desig, ganes de viure, d'expressar-me com qui camina o menja, però ja no tinc ganes ni intenció de permanéixer, en un temps sí que la tenia ara ja no, visc per viure, és el que vaig traure de l'experìència psicoanalítica, tant me fa estar sol o no ser entès, ara m'agradaria que no tothom, mai, però que molta gent em comprenguera, jo una volta vaig escriure que sóc un boig que li agrada parlar acompanyat.

    Salutacions des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és no tenir fills, que sí que m'agradaria, és no ser etern, jo ja em sent etern, cada acte meu, cada pensament o cada sentiment i cada cosa sé, jo només i només per a mi vull aquesta certesa, que ja és etern. Però de fills si que m'agradaria tenir i sé que hauré tingut infinits, en infinites vides, l'existència com el no-res és etern, en el meu jo, no voldria donar la sensació de religiós ni de adscrit a cap ideologia religiosa ni de cap tipus.

      Vicent

      Elimina
  7. Perdó, era "parlar-se acompanyat".

    ResponElimina
  8. És fer l'amor, en el més ample sentit de l'expressió, fer art. Jo de vegades he pensat també, al fer vinyetes, o relats o il·lustracions, que són com fills, uns han costat més de treure que uns altres, a uns els he hagut de tindre més paciència i altres s'han desenvolupat quasi sols... Sí, és fer l'amor, fer art quan es fa així, sense buscar modes o aplaudiments... perquè l'art sense sinceritat (sinceritat en el sentit més íntim de la paraula) val tan poc com una trobada sexual d'eixes on les dues parts estan borratxos i no saben ben bé què estan fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco això que expliques, Ximo. Tothom hauria de pensar com tu.

      Elimina
  9. Potser cada poema és com una nova empremta d'adn en el cabal humà que es projecta cap al futur. L'eternitat que busquem en els fills i en l'obra artísitca que deixem és ben fràgil, però menys que nosaltres, que algun dia, irrevocablement, deixarem de poder anhelar l'eternitat.I de ser responsables dels nostres actes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      l'eternitat pot ser veure un vídeo d'una persona desapareguda.

      Elimina
  10. També poden ser plaers efímers que no tenen perquè implicar papers ni bolquers, però que naveguen en els pensaments.

    ResponElimina