Molt suggerent la imatge, Abel. Potser l'amor serien les estovalles, l'amistat els tovallons, però tots són necessaris, i a vegades prefereixo només tovallons, la trobada que diu Alberoni.
Sí, Helena, comença bé el dilluns, visca!!! Inclús m'atreviré a enviar una piulada que digui: "Cap a la Utopia: les Terres de Lleida han de ser un territori ecosistèmic conformat en un ecosistema equilibrat!" @Abel273 Una abraçada, i un bon dilluns per a tu i per als blocaires que t'acompanyen.
Hi ha gent que para la taula sense estovalles, seria una amistat més fast-food. A mi m'agrada molt més la imatge que il·lustra el teu poema. Bona taula!
És la senyera que van posar a les portes de València els àrabs de la ciutat rendint-se a Jaume I el conqueridor i que és la bandera conservada més antiga del món. Mira-t'ho a la viquipèdia i veuràs i estranyament encara hi perviu.
Estovalles i tovallons, Helena?
ResponEliminaMolt suggerent la imatge, Abel. Potser l'amor serien les estovalles, l'amistat els tovallons, però tots són necessaris, i a vegades prefereixo només tovallons, la trobada que diu Alberoni.
ResponEliminaUn taula ben parada, no trobes, Helena?
ResponEliminaEstàs molt misteriós, Abel!
ResponEliminaTrobes, Helena, que estic molt misteriós?
ResponEliminaSom amics, no? Com és el teu tovalló?
Molt maco!
ResponEliminaEi, Helena, m'arregles el capvespre fred i boirós d'aquest diumenge; demà el dilluns començarà bé, segur...
EliminaGràcies, Excelsa!
Sí, Helena, comença bé el dilluns, visca!!!
EliminaInclús m'atreviré a enviar una piulada que digui: "Cap a la Utopia: les Terres de Lleida han de ser un territori ecosistèmic conformat en un ecosistema equilibrat!" @Abel273
Una abraçada, i un bon dilluns per a tu i per als blocaires que t'acompanyen.
Abel,
Eliminaque jo no sóc gens ecologista!
Helena,
Eliminano digues mai "d'aquesta aigua no en beuré..."
Encara que no t'ho sembli, tu i les persones i coses que t'envolten som ecologia, pura i dura!
No crec en el canvi climàtic, Abel. Sembla que les persones hagin de creure en alguna cosa, encara que tinguin carrera.
EliminaNo va de canvis climàtics d'una manera concreta, Helena; això només és un serrell del context. Es tracta de tota una filosofia de la vida.
EliminaD'acord, Abel.
EliminaHi ha gent que para la taula sense estovalles, seria una amistat més fast-food. A mi m'agrada molt més la imatge que il·lustra el teu poema. Bona taula!
ResponEliminaÉs el poema que il.lustra la imatge, Sílvia!
ResponEliminaAh, ok. Però l'ordre dels factors no altera el bon resultat de la suma :)
EliminaM'havia semblat la foto el penó de la Conquesta! en una casualitat és on es troba l'amistat.
ResponEliminaVicent
Què és el penó de la Conquesta, Vicent???
EliminaÉs la senyera que van posar a les portes de València els àrabs de la ciutat rendint-se a Jaume I el conqueridor i que és la bandera conservada més antiga del món.
EliminaMira-t'ho a la viquipèdia i veuràs i estranyament encara hi perviu.
Vicent
I la taula, què seria ?
ResponElimina.......seria l'estimat/ada que volem protegir amb l'amistat, primer i amb l'amor, després ?
Bona imatge, la del teu poema !
Artur,
Eliminadiuen que no pots ser amic de qui no és amic teu, però sí pots estimar qui no t'estima, una important diferència.
és cert !..... i ben difícil estimar a qui no t'estima....
EliminaEn l'amistat encalen dues... En l'amor també.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Carme.
ResponEliminaL'amistat sincera s'adiu amb aquest color tan blanc de les estovalles.
ResponEliminaGlòria,
Eliminadiuen que les flors vermelles són l'amor, les grogues els gelos, les blanques l'amistat.
Una trobada inical que pot ser una companyia eterna. Siguin quins siguin els colors de les estovalles.
ResponEliminaTens raó, Gemma, poca gent ho creu com tu, però!
EliminaEstovalles. Telons.
ResponEliminaBona imatge, cantireta. Ens calen aquests telons.
Elimina