En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 19 de novembre del 2013

Calendari


De tardor, ets pluja.
Claror vessada en cingles,
la fe més alta.
Jordi Dorca


D'hivern, ets gel.
Claror que surt dels pous,
la fe més fonda.

De primavera,
ets claror desvetllada,
la fe més crua.

D'estiu, ets foc.
Claror que és resplendent,
la fe més viva.


14 comentaris:

  1. Genial! Les quatre estacions a dues mans, sempre ho dic però feu molt bon tàndem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és veritat, sempre ho dius, però no me'n recordo!

      Elimina
  2. :) Aquest poema del Jordi, em va agradar molt, les teves versions també... versionar és divertit, ami m'agrada molt.

    ResponElimina
  3. Versionar una mica és com interpretar, Carme, per això m'agrada!

    ResponElimina
  4. Uf! Que bo! És com una multiplicació. Que sigui de claror, i molta!

    ResponElimina
  5. Multiplicar el que tu fas és un goig, Jordi!

    ResponElimina
  6. Foc, claror i fred, tres formes per a dir el calendari, que fa arredonir l'equilibri de la vida d'una manera molt adientment poètica.

    Vicent

    ResponElimina
  7. I de tardor, ¿què ets?:
    la fulla d'arç encesa,
    flama del bosc.

    ResponElimina
  8. Alta fonda crua i viva, és veritat, la vida és així, el temps és així, nosaltres som així, sempre canviant, sempre avançant, sempre tornant a començar, com els calendaris... :)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...