En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 de juliol del 2013

Aferradetes!!D

Dins el bloc El racó de sa lluna


Una abraçada
que es perllonga en el temps,
ja va per nota.

31 comentaris:

  1. Jo, d'aferradet,
    m'hi passaria la vida:
    excel·lent sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recorda, però, Helena, que hi ha un gran muntanyam, una serralada molt alta, i que només és possible quedar aferradets... en la distància!

      Elimina
    2. Doncs jo voldria pujar al cim del món i cridar: "Com mai, Excelsa!"

      Elimina
    3. Helena,
      aquest matí inicio un viatge cap a Atapuerca, darrera de les petjades de l'Homo antecessor. No és el cim del món però sí són els límits d'allò que suposa la nostra condició humana.
      I, pensant en tu, cridaré: "Com mai, Excelsa!"

      Elimina
    4. Tu estàs a Castilla la Nueva i jo sóc a Castilla la Vieja. Hi seré dues setmanes voltant per Burgos, Palencia, Valladolid i Segovia fins aterrar a Madrid on hi estaré els últims dies.
      A Ciudad Real, i seguint la ruta del Quixot, hi vaig estar l'any passat. Almagro em va passar per alt, però.
      Ei, Helena, que vagi molt bé i que estiguis molt inspirada en tot moment!

      Elimina
  2. Menció d'honor, Helena !!
    Una altra per a tu !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur! No pretenia pas de treure bona nota amb el poema, però m'agrada.

      Elimina
  3. Això, això, aferradetes que desafien el temps i es perllonguen, em sembla que després d'aquest joc la paraula saltarà de ses illes i s'estendrà per l'espai-temps :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bonica, aquesta paraula en balear, Gemma Sara.

      Elimina
    2. Sí, aviat passarà de l'illa a Catalunya aquesta paraula.

      Elimina
  4. m'agrada! un excel·lent com a nota i també un do re mi fa sol tota la simfonia d'amistat en una aferrada que es perllonga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang, la teva participació als meus blocs sí que es perllonga!

      Elimina
  5. Les abraçades sinceres són imprescindibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      les abraçades sinceres són imprescindibles, però n'hi ha que no en poden gaudir.

      Elimina
  6. Aquestes són les millors, les que duren (encara que sigui en la memòria).

    ResponElimina
  7. Potser només siga una apreciació meua, no m'agradaria, però la nostra abraçada internàuta amb els nostres blocs ja va per nota també, i és que estem ja gairebé dos anys escrivint-nos.

    Una gran aferradeta des de València

    Vicent

    ResponElimina
  8. Una aferradeta sincera sempre perdura, sinó físicament si en el cor.

    Molt maco, Helena!!
    Aferradetes i mil somriures!

    ResponElimina
  9. Crec que el Vicent té raó, però encara i així hi ha un contacte màgic que és el físic, que no té el virtual. Això sí, el virtual pot obrir un camí d'una manera que el contacte físic quotidià tampoc permet -almenys habitualment-.
    Una magnífica combinació és, docns, iniciar un contacte virtual i esquitxar-lo de trobades reals,com la de Nervi fa unes setmanes...
    Una aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, he fet unes petites vacances que segur que milloraran el meu món virtual, que també ha de descansar.

      Elimina
  10. Les abraçades llargues són molt especials... m'agrada molt com ho dius.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...