En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 12 de juliol de 2013

Tenir món

Una experiència d'èxit
a l'escola, a la vida,
et pot fer emprenedora,
a voltes també una persona.
Quan la ferida cicatritza,
resta el millor del passat.

16 comentaris:

  1. Sí, quan la ferida cicatritza poden passar moltes coses, com ensurts o maldecaps però el que resta és la persona més gran, o digues-li com vulgues, resta aquella persona que no es penedeix de res del que ha viscut, perquè tot és ella mateixa, i és feliç, ja et dic passant moltes coses, que l'experiència i la felicitat no lleva els maldecaps.


    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'experiència i la felicitat són els mateixos maldecaps, Vicent!

      Elimina
    2. Exacte, els malsdecaps i la felicitat s'ajunten per a fer la persona sencera, exacte!

      Elimina
  2. és l'obra bona del passat, que ets tu! Ferrater dixit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      he estat a una escola d'estiu sobre emprendedoria, i aquest poema és l'obra (bona) que n'ha sortit!

      Elimina
  3. Amb aquestes ens hem de quedar amb les coses bones del passat i també les del present.

    ResponElimina
  4. Diuen que la saviesa és allò que et queda després d'oblidar tots els noms i dates.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      com la poesia que es troba dins un poema, molt ben explicat!

      Elimina
  5. De vegades una mala experiència, un fracàs, actúen com a palanca per ser un emprenedor.
    I les cicatrius et fan ser més interessant.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Funámbulus,
      tant l'èxit com el fracàs porten a més èxit o fracàs.
      Per cert, m'has desaparegut com a seguidor, la teva foto no hi consta. Què ha passat?

      Elimina
    2. Deu ser cosa de fenòmens paranormals però ja veus que et segueixo.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...