En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 de juliol de 2013

Desprotegida

Com els cargols
surten fora amb la pluja,
els sentiments
et fan fràgil quan plores,
la crueltat t'envolta.

13 comentaris:

  1. És trist Helena, però sembla que l'home és un llop per a l'home que deia Hobbes, i és que si no ets una miqueta dura amb els altres no et menges ni un torrat, és a dir, et quedes sense diners i sense menjar, has de tenir molta sort sent una bona persona i que algú s'apiade de nosaltres per a ser bo i poder viure, el plorar normalment jo ho faig en solitari i no m'agrada mostrar debilitats que poden ser agafades per algú per a donar-nos un desenamorament o un ensurt. I de tant en tant ix alguna llagrimeta pública però intente que això no passe.

    Molts petons i ànims des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      ja ho diu la cançó, "Toma vitamina cuando te enamores/ i nunca, nunca llores".

      Elimina
  2. Quan plou surten els cargols, i també surt molta gent a buscar cargols per menjar-se'ls... Potser val més amagar-se i tenir una closca ben dura. Però a mi no m'agraden els cargols, i em temo que la closca m'és fràgil també, tot i que sovint vulgui presumir de Bogart. I, tens raó, l'entorn no hi ajuda: és com els gossos, que ensumen quan tens por. Gràcies pels teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Ramon, pels teus comentaris. No m'agraden els cargols, i no m'agrada com moren.

      Elimina
  3. Si que fa respecte de mostrar-se desprotegida davant els altres, perquè com tu tan bé dius al final: "la crueltat t'envolta" i no saps mai si algun peu ho aprofitarà per esclafar-te la closca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      la crueltat que ens envolta ens fa endurir la pell per suportar-la.

      Elimina
  4. Helena,
    "cargol treu banya,
    puja a la muntanya;
    cargol bover,
    jo també vindré!"
    Salutacions des de Lleida, la ciutat dels caragols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena,
      de bon humor en tinc sempre, però res de broma eh!
      Llegeix entre línies aquests versos populars i veuràs que diuen:
      "Desvetlla't i anima't, estic al teu costat."

      Elimina
    2. Abel,
      no fa pas falta de llegir entre línies!

      Elimina
  5. Quan afloren els sentiments som més vulnerables però també ens fa més autèntics i lliures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      plorar és com ser sincers, que ens fa ser sencers (aquesta n'és l'etimologia).

      Elimina
  6. Caragol trau banya,
    puja a la muntanya…

    perquè fràgils i tot, tenim una muntanya per pujar, el camí de la vida no és pla.

    ResponElimina