En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 2 de juny de 2013

Dir que no

La saviesa
que prové del passat,
es manifesta
no volent repetir,
a voltes, aquest món.

25 comentaris:

  1. Bon dia, matinera; estàs molt inspirada i lúcida, ja a primera hora!
    Això que dius en aquests versos, Helena, té molta profunditat filosòfica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      és que m'agrada la filosofia!

      Elimina
    2. Hauràs de ser més explícita al respecte, els versos emmascaren allò que veritablement vols dir, crec.

      Elimina
    3. Abel,
      sempre em trobo amb persones lligades que només volen passar l'estona. I quan no són lligades, també. Uf, m'he ben alliberat!

      Elimina
    4. Helena, tu em parles amb una clau encriptada que jo no acabo d'entendre massa...
      Tinguis en compte que hi ha un substracte propi de la condició humana que sempre es repeteix, i ens atrapa a cadascú de nosaltres. És l'etern retorn de les coses, som presoners de les nostres pròpies limitacions.
      Tot allò profund que retorna és sempre categoria; i això novedós i més o menys lleuger no deixa de ser anècdota. Malgrat 'la insuportable lleugeresa de l'ésser'!
      I aqueixa cosa teva que et fa fer aquests versos, Helena, és anècdota o és categoria?

      Elimina
    5. No ho sé, encara, si és anècdota o categoria. El temps ho dirà. No pot ser que aquesta situació dolenta es repeteixi sempre, no pot ser pas!

      Elimina
    6. Helena, construeix-te una talaia i contempla les coses des de dalt. Sigues tu!

      Elimina
  2. Però, aquest món està condemnat a repetir-se constantment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Ben cert, Jp!

      Prou faríem si procuréssim no repetir-nos a nosaltres mateixos i em sembla que no ens en sortim gaire...

      Elimina

      Elimina
    3. Jpmerch i Carme,

      jo no sóc "d'eixe món". Se'm renoven les situacions, però jo no vull tornar a repetir-les. S'ha de poder fugir dels atavismes.

      Elimina
  3. Costa molt no tornar a caure en la mateixa pedra, ja sigui l'individu o la societat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor és convertir-se en pedra, sense desitjos, Consol.

      Elimina
    2. M'has fet venir al cap aquell poema de Joan de Timoneda que deia :

      Ai, Déu com no m'ha fet arbre
      perquè no sentís dolor,
      i lo cor de pedra marbre
      perquè no sabés d'amor!
      ...

      Elimina
    3. M'agraden molt aquests versos, novesflors!

      Elimina
  4. La Història, la literatura i amb ella la vida es repeteix com en una sínia, el que queda i va passant volta rere volta és la resta que posem en cada passada, i és el que defineix l'estil, que és més important que la forma i el contingut. Allò simbòlic és el que varia i som la gent del símbol els que tenim a hores d'ara a dir. Tu i jo, nosaltres i tothom, però de diferent manera que donarà nova vida a la saviesa i a la vida valga la redundància, i a la Història individual i col·lectiva, nova vida a cada acte pels segles.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. "La Història, la literatura i amb ella la vida es repeteix com en una sínia", crec que sí, per desgràcia.

      Elimina
  5. Serà cosa del nostre destí , seguir equivocant-nos... a la fi, potser em treure'm aigua clara !
    Bon diumenge , Helena !!

    ResponElimina
  6. Jo penso que el que canvia és "aquesta saviesa" que ve del passat, de les experiències viscudes. Per molt que es repeteixin les situacions, som una persona "diferent" a l'hora d'afrontar-les. Un bon poema, dels que no s'obliden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poemes com aquest em vénen al cap mentre sóc a qualsevol lloc, sort que me'ls apunto. Gràcies, Sílvia, almenys una cosa positiva en tot plegat.

      Elimina
  7. Escriure amb saba nova sobre la pedra vella del temps. Passa la sang, però no és la mateixa....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és la mateixa sang, però la pedra vella es repeteix, cantireta.

      Elimina
  8. Els moderns diuen: 'Learning from the past, building the future!'
    Així, doncs, endavant les atxes, Helena!!!

    ResponElimina