En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 22 de juny del 2013

Benvingut, estiu!

Joc literari creatiu: Benvingut, estiu! dins Antaviana

Les nostres ombres
volen banyar-se al mar.
No en tenen prou
de tendir a l'infinit,
volen viure l'estiu.

31 comentaris:

  1. Amb aquesta platja...a qui no li vindria de gust !!
    Bon estiu, Helena ; )

    ResponElimina
  2. Molt bonica, la tanka! Moltes gràcies Helena ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'Arlequí,
      gràcies a tu i les teves propostes! M'ha ben enganxat, aquesta.

      Elimina
  3. Molt bona idea! A les ombres també els agrada l'estiu i el sol, ja no es poden posar més morenes però ens acompanyen igualment. Quina platja més idíl·lica, costa de trobar-ne una sense aglomeracions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      m'alegra que t'agradi la idea. Té ressonàncies amb algun poema que he llegit.

      Elimina
  4. I amb la calor, a nosaltres ens agraden elles, les ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      i tant! L'estiu es fa més suportable amb elles.

      Elimina
  5. M'agrada la teva interpretació, fent nostres les ombres de les palmeres, i inquietes i impacients per viure l'estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, he fet una interpretació amb aquest poema, Carme! Els blocs se'm barregen.

      Elimina
  6. Helena, em fas recordar el solstici d'estiu.
    Estic assegut a l'ombra del Castell de Penyíscola, ombra allargassada corulla d'Història.
    Per un moment, em sento Papa Lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco, aquest lloc on et trobes, Abel! Bona revetlla.

      Elimina
    2. Igualment, bona revetlla, Helena; i que també sigui ben màgica!

      Elimina
    3. Oh, revetlla plena de meravella:
      sentir-me Papa Lluna,
      contemplant la lluna plena!

      Elimina
    4. Helena,
      visquem a cavall de l'esperança:
      una altra i més encara.
      de llunes plenes, de plètora,
      tornaran!

      Elimina
    5. esmenes...

      "Helena,
      visquem a cavall de l'esperança:
      una altra i més encara,
      de llunes plenes, amb plètora,
      tornaran!"

      Elimina
  7. L'estiu, Helena, o millor, la platja a l'estiu o a l'hivern, tant se val és l'antic cau dels déus, com jo vaig escriure una vegada, la platja a l'estiu et dóna en moments en què estàs mal o en moments de tristesa una injecció de joia, i les ombres són allò que tots busquem quan ens endinsem a la platja, una ombra que no es projecte només cap a l'infinit sinó que ens faça eixa fresqueta de la que fruïm quan eixim del bany.
    L'estiu és l'estació més bonica per a mi de totes quatre.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo no sé dir quina estació prefereixo. Crec que m'agraden les interseccions, quan no és ni una cosa ni l'altra, o quan comença a venir la llum al gener.

      Elimina
  8. Mmmm... jo també vull viure l'estiu i banyar-me al mar!!!
    El poema convida a fer-ho. :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marion,
      m'he inspirat una mica en Manel. Més que el poema, convida la foto, a banyar-se!

      Elimina
  9. M'encanta! vaig a veure si surt quelcom...

    ResponElimina
  10. Els teus versos clamen al cel perquè jardins celestials
    facin arrels a la carn dels homes,
    a la vida dels homes,
    a la casa dels homes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Funámbulus,
      m'agrada molt la teva interpretació, és molt el que hi ha darrere del meu poema!

      Elimina
  11. Viure'l i deixar la petjada al trencant de l'onada.

    ResponElimina
  12. Molt bonic, si fos una cançó seria la cançó de l'estiu (ara que dius que t'has inspirat en Manel :)...

    ResponElimina
  13. Gemma,
    m'agrada que recuperis aquesta entrada!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...