En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 de juny de 2013

Ull crític

Els llibres fredament
ordenats a les prestageries
no impedeixen que trobis,
per intuïció, aquell que vols
llegir properament.

Els versos arrenglerats,
donant el màxim de significats
amb el mínim de paraules,
no impedeixen que en copsis el sentit
gairebé a primer cop d'ull.

29 comentaris:

  1. No sempre, eh? Almenys per a mi.

    ResponElimina
  2. Sí gairebé sempre passa que trobem allò que volem buscar o trobar, com si ens ho trobàrem abans que ho buscàrem, és l'inconscient, que alguns l'equiparen a Déu.
    I és per una casualitat que solem anomenar, tot i que les casualitats hi ha qui diu que segueixen un ordre establert, però cal creure en elles, són les que dominen el món.


    Una abraçada ben gairebé estiuenca ja

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Vicent, les casualitats! La poesia és feta de casualitats.

      Elimina
  3. Depèn del dia i depèn dels versos i els llibres; quan això passa, la satisfacció és molt gran.

    ResponElimina
  4. Hola, Helena! Aquesta vegada, sí, has fet versos amb un ull molt crític. El tema dóna molt de sí.
    T'explico la meva, d'història.

    A casa, tinc centenars de llibres repartits en quatre plantes i nombroses pretatgeries, i disposats en un cert ordre més o menys desordenat.
    Buscar un llibre vol dir fer un joc de miscel·lània: intuïció, casualitat, causalitat, o inclús descoberta d'algun exemplar que fins llavors ignorava que tenia.
    És com viure una mica en la confusió... A mí m'agrada, encara que a la meva cònjuge, la musa Implacable, amant de l'ordre perfecte, aquesta situació, quan ella busca un llibre, l'acostuma a treure de polleguera.

    Igual em passa amb els versos: volten solts i escampats, molts d'ells sense haver trobat encara el cos del poema que els hi pertany.
    Esdevé com amb els 'Pensaments' de Pascal que, al morir, els va deixar escampats en multitud de trocets de paper.
    Sí, així va, amb una mica de caos dins de l'ordre establert i temptejant els límits de la pròpia llibertat. M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo quan no trobo un llibre ho demano al meu pare. Els de la meva habitació també em costen de trobar! Tenen un cert ordre, però. M'aclapara de no trobar un llibre. I no em desfaria de cap. Tinc una relació sentimental amb algun llibre.

      Elimina
    2. I quin és, Helena, aquell llibre de la teva habitació al qual gairebé sempre li tens clavada la vista?

      Elimina
    3. Jo també et faré la confidència: Ulises de James Joyce. El tinc a les golfes, en un prestatge a l'alçada dels ulls. I no vaig resistir la temptació de passar uns dies a Dublín...

      Elimina
    4. Jo en aquest llibre no hi entro ni pel dret ni pel revés.

      Elimina
    5. Pesat com un plom, com el cel de Dublín... i molt fascinant!

      Elimina
    6. I parlant de 'llibres fredament ordenats a les prestageries', vet ací un últim incís, una cosa que m'esdevingué.
      Tinc una gran bola de vidre que em van regalar els companys el dia que vaig llegir la meva tesi doctoral. L'altre dia la vaig canviar de lloc, posant-la en un espai buit d'un prestatge de la biblioteca. I resulta que al matí, a l'aixecar la persiana de la finestra que dóna a l'est, els rajos del sol van fer lupa amb la bola i es van començar a encendre els llibres.
      I sort que... jo passava per allí i vaig sentir l'olor de cremat!
      Ja veus, Helena, si no hagués estat per la mà misericorde de la misericòrdia, a hores d'ara ja no tindria casa.

      Elimina
  5. La pràctica hi deu ajudar, també ! ....hi ha dies i versos que s'obren plenament....d'altres, més misteriosos , es fan rondar !!
    Bon dimarts, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      també depèn de l'estat d'ànim en un moment donat.

      Elimina
  6. Gairebé a primer cop d'ull… depén. No sempre són tan clars, els poemes, i estan en el seu dret. Ara que tu ets una experta a interpretar-los, com ho demostra el teu altre blog.

    ResponElimina
  7. Shakespeare deia que et llegeixis uns quants cops un poema, si no aconsegueixes entrar-hi, difícilment ho faràs mai, aquest poema no és per tu.

    ResponElimina
  8. Doncs, crec que raó no et falta. Intuició dins de l'ordre, creació, potser.

    ResponElimina
  9. Intuïció tant com raó per crear, Igor.

    ResponElimina
  10. Cal saber veure, cal saber llegir... però de vegades un se sorprent sabent! Salutacions, bella Helena.

    ResponElimina
  11. Un primer cop d'ull que és el més vàlid per copsar l'aire del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      un primer cop d'ull serveix per saber si en faràs alguna cosa, d'aquest poema.

      Elimina
  12. Saber discernir. Crec que això no s'aprenen sinó que ho adquireixes (o no) amb el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      amb el temps es pot saber si una obra és un clàssic, i amb el temps saps discernir. Temps i contrast, que he llegit alguna vegada.

      Elimina
  13. Quina sensació de màgia quan passa això, qualsevol de les dues coses. M'encanta que passin! I les expliques molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      a mi també m'agrada d'entendre un poema a primer cop d'ull!

      Elimina